Maximilià Thous i Llorens
| Maximilià Thous i Llorens | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escritor i polític. | ||
| Naiximent: | 25 de novembre de 1900 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1957 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Maximilià Thous i Llorens (Valéncia, 25 de novembre de 1900 - Valéncia, 1957) fon un escritor i polític valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Fon fill de Maximilià Thous i Orts i estigué casat en Amparo Navarro Giner.
Estudià Magisteri en la ciutat de Valéncia, pero no eixercí mai, ya que fon cap de negociat d'ensenyança en l'Ajuntament de Valéncia.
En l'any 1919 fundà i dirigí l'Agrupació Nacionalista Escolar, encarregat del departament de cultura del Centre d'Actuació Valencianista i directiu de Proa.
Formà part del grup de la revista Taula de Lletres Valencianes (1927-1930), el centre de la renovació lliterària que es va produir en Valéncia durant eixos anys. També participà en les 'Taules de Poesia' que la revista organisava (exposicions itinerants de manuscrits poètics) i va colaborar en l'introducció i difusió de la vanguarda (en poemes dispersos com a Jazz-band). Fon també colaborador en atres periòdics, com Avant.
En l'any 1922 va compondre junt al músic Miguel Asensi l'himne valencianiste Cançó de lluita, i també va traduir al valencià L'Internacional.
Durant l'Exposició Universal de Barcelona de 1929 fon l'organisador d'una Semana Valenciana de poesia.
Políticament, va militar en la Joventut Valencianista, pero en 1930 ingressà en l'Agrupació Valencianista Republicana, per a fundar en 1935 el Partit Valencianiste d'Esquerra junt a Enrique Navarro Borrás i Ricardo Blasco, que des de 1936 va intentar integrar en Esquerra Valenciana.
En l'any 1932 fon un dels firmants de les Bases ortogràfiques del 32, conegudes com Normes de Castelló.
Durant la guerra civil espanyola va defendre el Colege del Patriarca contra els intents de la FAI de destruir-ho, i representant de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana en el Patronat de Beneficéncia i Assistència al Menor.
Una volta acabada la guerra, el 27 de setembre de 1939 fon separat del servici com a funcionari i empresonat en la Modelo de Valéncia junt a Gonzalo Castelló, a on fon novament arrestat per informar a la BBC dels noms dels fusilats en Paterna. Durant l'interrogatori li varen quebrar dos costelles i va emmalaltir de pleuresía. També va intentar organisar un curs d'alfabetisació en la presó en Gonzalo Castelló, pero li varen denegar el permís.
Despuix de dos anys i mig empresonat fon condenat a arrest domiciliari, des d'a on es va incorporar a Lo Rat Penat. Li fon negat el reingrés al seu treball en l'Ajuntament, i fon a sovint detingut i maltractat per la policia franquista. També fon internat en un sanatori per a tuberculosos.
Fallí en l'any 1957 en la ciutat de Valéncia i fon soterrat junt al seu pare en la Secció 3 Esquerra. Quadro 3. Panteó General Nº 528.
Obra[editar | editar còdic]
- Primer recull de versos (1948; obres de 1918-30)
- El poema de la Llonja (1949)
- Esqueix (1953)
Cançó de lluita[editar | editar còdic]
oblidant-nos de que érem germans,
ajuntem-nos que ya ha arribat l'hora
de ser lliures i ser valencians.
Ya sobre els camps d'Ibèria
per tot arreu esclaten
les flors que són el símbol
de pàtria i llibertat,
i mentres atres cullen els fruits de la victòria
el poble de Valéncia no deu d'estar parat.
Valencians, defengam nostra terra
contra lladres, bochins i tirans,
ajuntem-nos que ya ha arribat l'hora
de ser dignes de ser valencians.
Agraïm l'amor pur de Valéncia
que nos vol vore units i germans
i els fills nostres diran recordant-nos
que són dignes de ser valencians.
Junt a la mar blavosa i al cim de la montanya
la voluntat del poble nos ha posat un niu
de front a l'aire lliure el nostre pit s'eixampla
i al bes del sol que abrasa nostre cor hui reviu.
Valencians, defengam nostra terra
contra lladres, bochins i tirans
ajuntem-nos que ya ha arribat l'hora
de ser dignes de ser valencians.