Jean Cocteau
| Jean Cocteau | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escritor, poeta, pintor i director de cine. | ||
| Naiximent: | 5 de juliol de 1889 | ||
| Lloc de naiximent: | Maisons-Laffitte, França | ||
| Defunció: | 11 d'octubre de 1963 | ||
| Lloc de defunció: | Milly-la-Forêt, França | ||
Jean Cocteau (Maisons-Laffitte, França, 5 de juliol de 1889 - † Milly-la-Forêt, França, 11 d'octubre de 1963) fon un escritor, poeta, dramaturc, crític d'art, ensagiste, pintor, director de cine i dissenyador francés.
Biografia
Fill de Georges Cocteau i de Eugénie Lecomte, naixqué en Maisons-Laffitte, una chicoteta ciutat prop de París, i fon el menor de tres germans, despuix de Marthe (1877-1958) i Paul (1881-1961). Son pare, advocat i rentiste, es va suïcidar en l'any 1898 disparant-se una bala en el cap. Açò, junt en el posterior trasllat dels seus dos germans en els seus yayos, feu que sa mare fora sobreprotectora en el menut Jean.
En l'any 1900 ingressà en el Lycée Condorcet, del que fon expulsat per indisciplina quatre anys més tart, i en 1906 va continuar la seua educació en el Lycée Fénelon, a on mai va conseguir un rendiment regular per la seua falta d'interés.
Cocteau començà a escriure poemes a molt primerenca edat i en l'any 1908, Édouard de Max, fanàtic de l'obra del jove, el va presentar com un jove prodigi en una matinée poètica en el Théâtre Fémina. A l'any següent, va publicar la seua primera compilació, La lampe d'Aladin.
En l'any 1909, l'any en que es va mudar en sa mare al carrer parisenc d'Anjou, va tindre una fugaç relació en la comediant Madeleine Carlier i, gràcies a la seua amistat en Serguéi Diáguilev i a la revelació de la seua companyia de dansa, Jean Cocteau va ingressar en el círcul del ballet i el teatre.
La mort súbita del seu gran amor, Raymond Radiguet, el 12 de decembre de 1923 li va afectar terriblement i va aplegar a declarar: «Ya no escriuré». Desesperat, Cocteau s'aficiona a l'opi i a pesar de numeroses cures de desintoxicació, consumirà drogues fins al final de la seua vida. En l'any 1925 coneix a Jean Desbordes (1906-1944) a qui dibuixarà en els 25 Dessins d'un dormeur de 1929.
En l'any 1930 va realisar la seua primera película La sanc d'un poeta i més tart fon hospitalisat durant 40 dies per un atac de febra tifoidea. Durant 1932 va mantindre una relació en Natalia Paléi, filla de gran duc rus Pablo Románov. La princesa va quedar embarassada, pero va sofrir un abort. Cocteau es referix ad esta tragèdia en Le passé défini, a on assegura que l'abort s'hauria degut per una violenta escena en Marie-Laure de Noailles. No obstant, be podria haver segut causat per l'opi, droga en la que Cocteau l'havia iniciat.
Despuix de Paléi, ya no se li coneixeran relacions sentimentals importants en dònes; solament en hòmens: Marcel Khill, a qui va conéixer el mateix any de l'abort de Paléi i en qui va realisar en 1936 el seu viage al voltant del món en 80 dies (en Mon Premier voyage figurarà com Passepartout), Jean Marais; Édouard Dermit, que es convertiria en el seu fill adoptiu i hereu.
En l'any 1943 fallí sa mare; dos anys més tart filma La Belle et la Bête (estrenada en 1946), especialment escrita per a Marais, la seua parella més duradora, a qui havia conegut en 1937. La seua relació en el jove actor va alçar fortes crítiques, que va contrarrestar en els seus ensajos contra l'homofòbia. Cocteau li havia donat a Marais un paper mut en el seu Edipo Rey i despuix, en l'any 1938, va crear per ad ell la peça Els pares terribles. Marais actuarà també en 1946 en la seua obra de teatre L'àguila de dos caps i en la seua famosa película Orfeo, estrenada en 1950.
La seua mà dreta en el teatre i el cine fon el pintor i dissenyador Christian Bérard —a qui Cocteau malnomenava Bebé—, realisador de les exquisites escenografies de La bella i la béstia, La veu humana, L'àguila de dos caps i atres obres, fins que mor en 1949, als 47 anys.
Cocteau fon elegit membre de l'Acadèmia francesa el 3 de març de 1955 i dos anys despuix es convertix en membre honorari de l'Institut Nacional d'Arts i de Lletres de Nova York.
En 1960 realisa per al Teatre Colón de Buenos Aires l'escenografia per a l'òpera La Voix Humaine de Francis Poulenc, interpretada per Denise Duval.
Jean Cocteau fallí en Milly-la-Forêt, prop de Fontainebleau, el dia 11 d'octubre de 1963, víctima d'un infart agut de miocardi, hores despuix d'enterar-se del decés de la seua amiga Édith Piaf. La casa ha segut oberta al públic, i alberga una important colecció d'obres i recorts.
Obra
(Secció per completar)
Cites
Referències
- Gouband, Emilie. Jean Cocteaus Country Home Opens to the Public, Blouin Artinfo, julio 21 de 2010
- Jean Cocteau. Biografia
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Jean Cocteau.