Jagants i cabuts

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 18:02 29 oct 2024 per Jose2 (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Jagants i Cabuts d'Ontinyent

Els jagants i cabuts o jagants i nanos són una tradició popular celebrada en moltes festes locals d'Europa occidental i Amèrica Llatina. La tradició consistix en fer desfilar certes figures ballant i animant, els jagants, o perseguint a la gent que acodix a la celebració, els cabuts són també nomenats en les poblacions valencianes nanos.

Jagants de Castelló

Jagants[editar | editar còdic]

Els jagants són figures de varis metros d'altura portats per una persona. El portador fa girar i ballar el jagant al són d'una banda popular de música. Generalment els jagants desfilen en parelles de jagant i jaganta. Lo més habitual és que les figures representen arquetips populars o figures històriques de rellevància local.

Les figures estan realisades en cartó-pedra, polièster o fibra de vidre en un armassó de fusta, ferro o alumini que es cobrix en amplis robages. Els jagants, són nomenats de diferents maneres en Espanya gigantones o gigantillas en Santander, per eixemple, tenen una altura desproporcionada, creant un efecte de noblea.

Cabuts o nanos[editar | editar còdic]

Mentres que en els cabuts (també nomenats en algunes parts d'Espanya kilikis), de menor altura, es destaca la proporció del cap, donant un efecte més còmic.

Cavallets[editar | editar còdic]

També existixen els cavallets (nomenats zaldikos en Navarra i el País Vasc), personages mitat cavall (el cap, part del disfràs) mitat humà (restant del cos).

Tradició valenciana[editar | editar còdic]

És costum i tradició del Regne de Valéncia traure els jagants i cabuts o nanos, i també els cavallets, en les principals festes de les poblacions valencianes, igualment, sol ser costum que desfilen durant la celebració del Corpus Christi o en atres acontenyiments d'especial rellevància de la població.

Vore també[editar | editar còdic]