Antonio Tovar
Antonio Tovar Llorente (Valladolit, 17 de maig de 1911 - Madrit, 13 de decembre de 1985) fon un filòlec, llingüiste i historiador espanyol.
Biografia
Fill d'un notari, per destins de son pare va créixer en Elorrio (Viscaya), en Morella (Castelló) i en Villena (Alacant), a on va deprendre a parlar des de menut vasc i valencià. Estudià Dret en el Real Colege Universitari María Cristina de l'Escorial, Història en l'Universitat de Valladolit i Filologia Clàssica en les de Madrit, París i Berlín. En l'any 1933 participà en la travessia universitària pel Mediterràneu.
Obtingué el seu doctorat en l'any 1941 en l'Universitat de Madrit en la tesis Descripció de Grècia (traducció del geógraf Pausanias). Tingué com a professors, entre uns atres, a Cayetano de Mergelina, Manuel Gómez-Moreno, Ramón Menéndez Pidal i Eduard Schwyzer.
Durant els anys d'estudiant fon president de la Federació Universitària Escolar (FUE) de Valladolit, organisació de caràcter republicà. Pero en setembre de l'any 1936, despuix de començar la Guerra Civil, es va adscriure a la corrent falangista influït pel seu íntim amic Dionisio Ridruejo i aplegà a ser un dels principals responsables de la propaganda del Govern de Burgos, pero la seua decepció en el règim de Francisco Franco fon ràpidament en aument.
Guerra Civil
La sublevació militar li sorprén en Berlín visitant un campament de les Joventuts Hitlerianes i retorna a la zona sublevada. Durant la Guerra Civil, sent Ridruejo cap nacional de Propaganda, va confiar el departament de Ràdio a Tovar i fon nomenat responsable de Ràdio Nacional d'Espanya (RNE), quan esta emetia des de Salamanca en els moments de la seua fundació (1938). També colaborà en el diari falangiste Arriba España de Pamplona, dirigit per Fermín Yzurdiaga.
Posguerra
Seguint la seua vinculació en Ridruejo i en l'òrbita de Ramón Serrano Suñer, va ocupar entre decembre de 1940 i maig de 1941 la Subsecretaria de Prensa i Propaganda. Acompanyà a Serrano Suñer en varis viages a Alemània i Itàlia, i durant algun d'estos estigué present en alguna trobada en Mussolini i en Hitler. Aixina, el 13 de setembre de 1940, Ramón Serrano Suñer, com a enviat especial de Franco, partix cap a Alemània acompanyat d'una série de persones inclinades en favor del nacionalsocialisme. En este sèquit figura Demetrio Carceller Segura junt en Miguel Primo de Rivera, Dionisio Ridruejo, Manuel Halcón i Manuel de Mora-Figueroa.
Catedràtic i rector
Apartant-se de la vida política, feu oposicions (1942) i obtingué la Càtedra de Llatí en l'Universitat de Salamanca; des de llavors, es va dedicar a l'ensenyança i a l'investigació. Eixe mateix any, es va casar en Consuelo Larrucea.
Durant el ministeri de Ruiz-Giménez (1951-1956) fon nomenat rector i, com a tal, va organisar les celebracions del VII Centenari de l'Universitat de Salamanca, a les que varen assistir els rectors de les principals universitats del món i varen fer una memorable desfilada pels carrers de Salamanca, en els seus trages de gala tradicionals.
A raïl de la celebració del Centenari, conseguí en l'any 1954 que Salamanca tornara a donar títuls de doctor (la primera universitat d'Espanya en recobrar eixa possibilitat des de que en la llei Moyano, de 1857, s'havia reservat en exclusiva a l'Universitat Central de Madrit) i que foren tornats a la biblioteca de l'Universitat una gran cantitat dels fondos bibliogràfics que varen ser espoliats per les tropes franceses en retirar-se d'Espanya en 1813, recuperats despuix de la batalla de Vitòria, i varen quedar custodiats en la biblioteca del Palau Real. Creà la primera càtedra de llengua i lliteratura vasques en Espanya, per a la que va cridar a Koldo Mitxelena, entre molts atres guanys.
Permaneixqué en ella oficialment, en excedència, fins a 1963; encara que abans va eixir d'Espanya cap a l'exili per les diferències ideològiques que va tindre com a rector.
Activitat posterior
Fon professor de grec en l'universitat de Buenos Aires (1948-49) i de llingüística en la de Tucumán (1958-59), institució esta última a on va estudiar les llengües indígenes del nort d'Argentina i va tractar de crear una escola que seguira la seua obra en este camp.
(Secció per completar)