Alamans
Els alamans (en alemà: Alemannen, en llatí alammani), varen ser una unió de tribus germàniques establetes a la part sur mijana i inferior del riu Elba, prop del riu Main, a on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi en l'any 213.
Etimologia[editar | editar còdic]
Segons Asini Quadrat el seu nom que significa «tots els hòmens» o «tots els guerrers (que defenen un país)», i indica que eren l'agrupament de diverses tribus: hermundurs (hermions), usipets, tencteris, jutungs, bucinobants, lentiens, semmons, quades i teutons i potser algun atre grup que no va acceptar el domini romà. També podia significar els «hòmens que es poden defendre» (alemà: wehrfähigen Männer), aixina com també «hòmens que s'han mesclat, que s'han reunit» (alemà: zusammengelaufene, vermischte Männer). Són citats ya en temps de Caracala a principis del sigle III, que els va derrotar en l'any 213.
Història[editar | editar còdic]
Els alamans estaven contínuament en conflicte en l'imperi romà. Inicialment situats al nort de la província de Rètia, foren continguts pels romans fins la mitat del sigle III, despuix de dos sigles d'enfrontaments. Llavors semblen haver-se desplaçat a la regió entre el Main i el Danubi (Suàbia) i despuix inclús varen estendre més els seus dominis. Conseguiren desplaçar-se poc a poc cap a l'oest per instalar-se definitivament al territori que comprén una part de les actuals Suïssa, Baden-Baden i Alsàcia. Des de l'any 234 varen efectuar diverses incursions en territori imperial.
En el sigle IV varen proseguir una lluita intermitent en Roma, i extinguit l'imperi es varen enfrontar als francs que els varen derrotar i els varen convertir en tributaris en l'any 496 despuix de la seua derrota en la batalla de Tolbiac, passant llavors part del poble al servici dels ostrogots. En l'any 553, com a poble, es varen rebelar en la Rètia, a on habitaven, i varen devastar Itàlia. Posteriorment varen ser cristianisats i assimilats en gran part a atres tribus germàniques.
Orígens de l'unió alamana[editar | editar còdic]
L'element principal d'esta antiga unió de tribus es basava en els sueus. Hui en dia es designa en este mot un espai que ocupen els alemans del sur-oest de l'actual estat. Molts encara parlen alamànic, un dialecte de l'alemà, més conegut en la seua variant de suau, que hui en dia encara es conserva. També conserven moltes tradicions folklòriques com el Schwäbisch-alemannische Fastnacht, una festival propenc al carnaval que se celebra al sur d'Alemanya i al nort de Suïssa. Al land de Baden-Württemberg, els habitants de Baden-Baden s'autonomenen alamans en contraposició als habitants de Württemberg que es reconeixen més com a sueus.
Cronologia[editar | editar còdic]
- 213, primera aparició dels alamans en la Germania superior
- 253, els francs i els alamans invadixen la Gàlia
- 277, l'emperador Probe llibera la Gàlia i fa retrocedir els alamans més allà del riu Rin
- 352, els alamans i els francs derroten l'eixèrcit romà, prenen quaranta ciutats i s'instalen entre el Mosela i el Rin
- 357, els alamans són derrotats per Julià l'Apóstata a la batalla d'Argentoratum
- 378, els alamans invadixen l'actual Alsàcia
- 496, els francs derroten els alamans en Nèckar
- 512, fi de la guerra entre francs i alamans