Aigua
L' aigua (del llatí aqua) és el compost format per dos àtoms de hidrògen i u d'oxigen (H2O). El terme aigua s'aplica en el llenguage corrent únicament a l'estat líquit d'este compost, mentres que s'assigna el terme gèl al seu estat sòlit i el terme vapor d'aigua al seu estat gaseós.
L'aigua és una substància química essencial per a la supervivència de totes les formes conegudes de la vida.
Aigua en la Terra[editar | editar còdic]
Orige de l'aigua[editar | editar còdic]
Els científics pensen que els constituents químics del aigua (oxígen i hidrògen) deuen haver existit en el núvol primitiu que donà orige al nostre Sistema Solar, fa vora 4.500 millons d'anys.
El llavors jove Sistema Solar estava ple d'enrunes i, quan molts d'estos troços de material planetari chocaren contra el nostre planeta, pogueren iniciar un procés en el qual l'hidrògen i l'oxígen congelat se vaporisaren, lliberant-se aixina en l'atmòsfera terrestre.
Quan abdós elements estigueren presents en la Terra, lo restant tingué que ser simple. L'hidrògen és un element fàcilment inflamable i, quan se crema en presència de l'oxígen, s'unix en est últim element. Quan l'oxígen i l'hidrògen se combinen en proporcions adequades (per a ser exactes, un àtom d'oxígen per cada dos d'hidrògen) llavors lo que resulta és vapor d'aigua.
Actualment existix certa evidència que respala ad esta teoria. Se sap que les roques del mant terrestre contenen aigua en una bona proporció. En la superfície del nostre planeta, les emissions volcàniques contenen una gran cantitat de vapor d'aigua. Alguns científics afirmen que esta adició d'aigua a l'atmòsfera terrestre pot encara arribar a ser major, en la mida que els volcans lliberen més vapor d'aigua en l'aire.
Importància i Distribució[editar | editar còdic]
L'aigua és fonamental per a totes les formes de vida coneguda. Els humans consumixen aigua potable. Els recursos naturals s'han tornat escasos en la creixent població mundial i la seua disposició en vàries regions habitades és la preocupació de moltes organisacions governamentals.
L'aigua cobrix 3/4 parts (71%) de la superfície de la Terra, a pesar de l'àrea per la qual s'estén, l'hidrosfera terrestre és comparativament prou escasa, per a donar un eixemple citat per Jacques Cousteau: si se sumergira una bola de billar en aigua i se li llevara la película d'humitat que quedaria inmediatament despuix de ser treta, seria proporcionalment major que la de tots els oceans. A pesar de que és una substància tan abundant, a soles supon el 0,022% de la massa de la Terra. Se pot trobar esta sustància en pràcticament qualsevol lloc de la biosfera i en els tres estats d'agregació de la matèria: sòlit, líquit i gaseós
Cicle d'aigua[editar | editar còdic]
L'aigua pren diferents formes en la Terra: vapor i núvols en el cel, ones i tèmpans de gèl flotant en la mar, glaciars en les montanyes, aqüífers en la terra, per nomenar alguns. A través de l'evaporació, precipitació i condensació l'aigua es troba en continu moviment, fluint d'una forma a una atra en lo que es dit el cicle del aigua.
Degut a la gran importància de la precipitació per a l'agricultura i l'humitat en general, rep diferents noms en les seues diferents formes: mentres que la pluja és comú en la majoria dels països del món, atres fenómens resulten sorprenents al vore'ls per primera vegada: pedra, neu, boira o rosada per eixemple. Quan s'allumenen, les gotes d'aigua en l'aire poden refractar els colors de l'arc de Sant Martí.
Aigua com a recurs i humanitat[editar | editar còdic]
L'aigua en la vida diària[editar | editar còdic]
Totes les formes de vida conegudes depenen de l'aigua. L'aigua és part vital de molts procesos metabòlics en el cos. Cantitats significants d'aigua són gastades durant la digestió del menjar. Encara que algunes bactèries i sements de plantes poden entrar en un estat criptobiòtic per un periodo de temps indefinit quan se deshidraten, i tornen a la vida quan tornen a un ambient humit.
Prop del 72% de la massa lliure de greix del cos humà està feta d'aigua. Per al seu adequat funcionament el nostre cos requerix entre u i tres litros d'aigua diaris per a evitar la deshidratació, la cantitat precisa depén del nivell d'activitat, temperatura, humitat i atres factors. El cos pert aigua per mig de l'orina i els excrements, la transpiració i l'exhalació del vapor d'aigua en el nostre alé.
Aigua dura[editar | editar còdic]
Existix el tipo d'aigua nomenada aigua dura, la qual alberga minerals, com són majors cantitats de carbonats de calci i magnesi i sulfats principalment, de sulfur, sofre i ferro, que porta en sí un tant de l'òxit rogenc, més encara és ben empleada en l'us quotidià, incluint el consum, encara que no tinga la nitidea de l'aigua purificada; per consiguient, l'aigua dura, depenent dels nivells de minerals, té sabor i pot ser llaugerament térbola.
També se deu a la presència de sals càlciques i magnèsiques de les quals la seua presència (durea temporal) sol produir depòsits de sarro en les teteres i atres superfícies en contacte en l'aigua dura.
Per a "millorar" les seues calitats i fer de l'aigua dura, aigua que no embrute en òxit o en sarro s'utilisen amolladors d'intercanvi iònic, amolladors de resina regenerable en sal (amollador) en aparats especialments dissenyats per al procés d'amollament.
L'aigua dura pot ser treta directament de pous, depenent de la terra; per lo general, l'aigua dura no pertany a una ret citadina de distribució, sino que és un recurs del camp. Una forma de quantificar la durea total de l'aigua, es sumar la durea càlcica (concentració de massa de cations càlcics Ca2+ en l'aigua) i la durea magnèsica (concentració de massa de cations magnèsics Mg2* en l'aigua). Mentres més alt siga el valor de la durea total més dura és l'aigua.
U dels métodos més moderns per a purificar aigua és l'òsmosis reversa o inversa.
Cultura[editar | editar còdic]
L'aigua és considerada purificadora en moltes religions, incloent el Cristianisme, l'Islam i el Judaisme. Per eixemple, el bateig en les iglésies cristianes se fa en aigua. També un bany ritual en aigua pura es celebra per als morts en moltes religions incloent el Judaisme i l'Islam. En l'Islam, el Salah diari a soles se pot fer despuix de l'Ablució que consistix en rentar-se parts del cos en aigua neta. En el Shinto, l'aigua es gasta en casi tots els rituals per a purificar a una persona o lloc.
A l'aigua se li dona poders espirituals en moltes ocasions. En la mitologia celta, Sulis és la deesa local de les aigües termals, en la cultura hindú, el riu Ganges és personificat com una deesa. Alternativament, els deus poden ser patrons d'algunes aigues, rius o llacs; en la mitologia grega i romana, Peneus era un deu d'un riu.
Emèdocles, un filòsof grec, sostenia que l'aigua era u dels quatre elements clàsics junt en el fòc, la terra i l'aire, i era la matèria primordial de l'Univers o ylem. En la teoria dels quatre humors corporals, l'aigua s'associa en el phlegm. L'aigua també era u dels Cinc Elements en el Taoisme chinenc, junt en la terra, el fòc, la fusta i el metal
Vore També[editar | editar còdic]
- Aigua carbonatada
- Aigua de mar
- Aigua oxigenada
- Aigües agresives al formigó
- Calitat de l'aigua
- Cos d'aigua
- Desertisació
- Durea de l'aigua
- Gèl
- Inundació
- Vapor
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Aigua.
- «Aigua». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).