Tradició cristiana
Tradició cristiana és una denominació polisèmica que s'aplica a qualsevol tradició del cristianisme. Una part d'ella són els distints ritualés de cult (rito romà, rito mossàrap, rito bizantí, etc.). En els successius cismas i condenes mútues com heregies, es va produir la divisió en distintes denominacions cristianes.
Com a tradicions eclesiàstiques hi ha tot tipo de qüestions relatives a la economia eclesiàstica (la relació de l'Iglésia en la pobrea i la almoina), el cobro de delme i primícies, la propietat eclesiàstica o bens de l'Iglésia —especialment el paper de l'Iglésia en la societat feudal durant la Edat Mija i el Antic Règim: les mans mortes fins a la Reforma protestant o la Revolució lliberal que realisa la desamortisació en els països catòlics, el senyoriu eclesiàstic i el abadenc fins a la supressió dels senyorius—, el presupost de cult i clero a càrrec dels Estats —des d'alguns Concordats del sigle XIX— o la assignació tributària (en alguns països fins a l'actualitat), qüestions identificativas, com els hàbits religiosos i la tonsura, o més profunts, com el celibat sacerdotal, els vots monàstics i les distintes formes de vida religiosa i vida consagrada.
Una atra part són tot tipo de pràctiques piadoses entre el conjunt dels fidels (oracions, pelegrinages, veneració de relíquies cristianes, etc.), especialment a les de la religiositat popular (pietat popular, despreciada com superstició o valorada com a factor d'identitat social) i de formes de vivència personal i social de la religió en el cristianisme.
Especialment importants són les celebracions dels sacraments en els moments de trànsit entre etapes de la vida (bateig, primera comunió i conceptes entorn a l'educació, matrimoni i conceptes entorn a la sexualitat, enterre i conceptes entorn a la mort), ademés dels patronats d'oficis, institucions, localitats i nacions, les festivitats i l'influència del cristianisme en tot tipo de institucions.
En el seu aspecte de creències i de creació lliterària, i en tant es diferencia o inclús opon al dogma oficial, les tradicions cristianes poden denominar-se com "mitologia cristiana": els diferents relats de la vida i milacres de Crist, especialment quan s'oponen als Evangelis canònics (els Evangelis apòcrifs i atres relats), ademés dels relats de les vides i milacres dels sants arreplegats en tot tipo de hagiografias. Especial difusió va alcançar la Llegenda Àurea de Jacopo da Vorágine.
Atres sentits del terme[editar | editar còdic]
Diferent sentit té el concepte teològic, en el cristianisme ortodox i en el catolicisme, de Sagrada Tradició o Tradició Apostòlica.
No deuen confondre's abdós conceptes en el tradicionalisme cristià (vejau fonamentalisme cristià, integrisme, ultramontanisme, catolicisme tradicionaliste, etc.), postures religioses o soci-religioses aplicades especialment en àmbits polítics.