Lluís Tramoyeres i Blasco

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Lluís Tramoyeres i Blasco
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: {{{ocupació}}}
Naiximent: 1 de setembre de 1854
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 30 d'octubre de 1920
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Lluís Tramoyeres i Blasco (Valéncia, 1 de setembre de 1854 - 30 d'octubre de 1920) fon un periodiste, escritor i historiador de l'art valencià.

Biografia

Estudià Filosofia i Lletres en l'Universitat de Valéncia. Des de molt jove es va dedicar al periodisme, colaborant en El Mercantil Valenciano, com a corresponsal de guerra en la campanya del Nort de la Guerra Carlista i despuix en Las Provincias en la secció cultural.

Posteriorment va iniciar la seua llavor d'investigació, en la publicació d'artículs en la revista El Archivo, fundada per Roc Chabàs.

Guanyà la plaça d'oficial en l'Archiu Municipal de Valéncia en l'any 1890, lo que li va permetre l'accés a fondos històrics per a la seua llavor d'investigació. Va ser membre de Lo Rat Penat i es va adherir al moviment de la Renaixença. Va ser nomenat catedràtic de l'Escola de Belles Arts de Sant Carles, entitat des de la qual va fer una important llavor d'impuls per a la constitució del Museu de Belles Arts, ordenant les coleccions en rigor històric i obrint els salons dedicats a l'art modern en les dependències de l'antic Convent del Carme. També va conseguir que l'Estat es fera càrrec del presupost del centre.

Fon membre destacat de Lo Rat Penat i de la Renaixença valenciana.

Fundà en l'any 1915 la prestigiosa revista Archivo de Arte Valenciano al sí de l'Acadèmia, que va dirigir fins a la seua mort.

Fon secretari de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, membre de la Real Acadèmia de l'Història i membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrit.

La seua primera obra important fon Instituciones gremiales, su origen y organización en Valencia. Deixà decenes de treballs publicats que encara són obres de referència per a l'estudi de la pintura, simbologia i llengua valenciana. Entre els títuls a destacar podem citar Hierros artísticos valencianos, Los periódicos de Valencia: apuntes para formar una biblioteca de todos los publicados desde 1529 hasta nuestros días, Instituciones gremiales, su origen y organización en Valencia -ya citada- i Estudi sobre la profitosa influència que la restauració de la llengua llemosina puga tindre en el progrés provincial, sens prejuí del nacional.

Obra

Resenyem les obres més destacades de Lluís Tramoyeres:

  • 1879 Estudi sobre la profitosa influència que la restauració de la llengua llemosina puga tindre en el progrés provincial, sens prejuí del nacional, premiada por Lo Rat Penat
  • 1880 Los periódicos de Valencia: apuntes para formar una biblioteca de todos los publicados desde 1529 hasta nuestros días, (Revista de Valencia)
  • 1883 Las cofradías de oficios de Valencia
  • 1889 Instituciones gremiales, su origen y organización en Valencia, editada por el Ayuntamiento de Valencia
  • 1891 Pinturas murales del Salón de las Cortes de Valencia
  • 1898 La cerámica valenciana
  • 1900 La pintura alemana en Valencia
  • 1901 Lo Rat Penat en el escudo de armas de Valencia
  • 1903 El escultor valenciano Damià Forment
  • 1906 Hierros artísticos valencianos
  • 1907 El pintor Luis Dalmau
  • 1908 Aldabones valencianos
  • 1908 Los cuatrocentistas valencianos
  • 1908 El Renacimiento italiano en Valencia
  • 1909 Una obra de talla del siglo XV. El artesonado de la Sala Daurada
  • 1910 La Biblia Valenciana de Bonifacio Ferrer
  • 1911 El tratado de la agricultura de Paladio
  • 1912 El pintor valenciano Jerónimo Jacinto Espinosa
  • 1912 Los maestros naturalistas en la pintura valenciana. Francisco de Ribalta
  • 1912 El arte funerario en el estilo ojival y del Renacimiento según los modelos conservados en el Museo
  • 1913 La Virgen de la Leche en el arte
  • 1914 El Museo de Bellas Artes de Valencia, su pasado y su presente
  • 1914 Museo de Bellas Artes de Valencia. Las nuevas salas de López y Muñoz Degrain. Memoria descriptiva

Enllaços externs