Kigali

Kigali és la capital de Ruanda i també la seua ciutat més poblada. Es troba situada en el centre geogràfic del país i pertany a la província homònima.

Història[editar | editar còdic]

Fundada en l'any 1907 durant el domini alemà, la ciutat es va convertir en la capital del país despuix de l'independència en l'any 1962.

Abans de l'independència, en 1962, Bèlgica administrava el país des de l'antiga capital de Burundi, Buyumbura. La capital tradicional de Ruanda era la sèu del rei mwami en Nyanza i el poder colonial tenia sèu en Butare, llavors nomenada Astrida. En l'independència es va triar a Kigali i no a Butare com a capital, per la seua posició en el centre geogràfic del país. Des de que és la capital de Ruanda, la població de Kigali ha aumentat notablement. La sifra en els anys 1960 era de 5000 habitants.

Escenari a partir del 7 d'abril de 1994 de l'assessinat de mils de hutus i tutsis, aixina com de combats entre l'eixèrcit governamental i les milícies del Front Patriòtic Ruandés.

Geografia[editar | editar còdic]

Està edificada en una zona de tossals, en una altitut que varia entre els 1.433 i els 1.645 metros, lo que fa que tinga un relleu prou accidentat. El paisage que mostra Kigali és en molta varietat d'arbres i plantes.

Economia[editar | editar còdic]

En l'any 2014, la proporció de persones classificades com vivint en la pobrea dins de Kigali era del 15%, en comparació al 37% per a Ruanda en el seu conjunt. El cens de l'any 2012 va registrar una força laboral de 487.000 en Kigali. El sector d'ocupació més gran de la ciutat és l'agricultura, la peixca i la silvicultura, que cobrix el 24% de la força laboral; servicis públics i financers en 21%; comerç 20% i govern 12%.

El turisme es també font d'ingressos i conta en diversos hotels, algun d'ells de lux, i en restaurants a on apreciar menjar ruandesa, francesa, hindú i moltes més. La seua oferta cultural inclou galeries d'art, llocs de música live, el ballet nacional de Ruanda i atres activitats culturals.

Entre els edificis importants estan l'edifici de l'aeroport i l'embaixada chinenca. En el Mercat d'Artesans es pot admirar com elaboren els distints utensilis típics. Un atre lloc d'importància és l'Iglésia Episcopal.

Demografia[editar | editar còdic]

Segons el cens de Ruanda de l'any 2012, la població de Kigali era d'1.132.686, dels quals 859.332 eren residents urbans. La densitat de població era d'1.552 habitants per quilómetro quadrat (4.020/milla quadrada).

En el moment de l'independència en 1962, Kigali tenia 6.000 habitants, principalment aquells associats en la residència colonial belga. Va créixer considerablement despuix de ser nomenada capital de la nació independent, encara que va seguir sent una ciutat relativament chicoteta fins a la década de 1970 per les polítiques governamentals que restringien la migració de les zones rurals a les urbanes. La població va aplegar a 115.000 en 1978 y a 235.000 en 1991.

La ciutat va perdre una gran part de la seua població durant el genocidi de 1994, inclosos els assessinats i els que varen fugir als països veïns. A partir de 1995, l'economia va començar a recuperar-se i un gran número de refugiats tutsi de llarc determini varen retornar d'Uganda. Molts d'estos refugiats es varen assentar en Kigali i atres àrees urbanes, per la dificultat d'obtindre terres en atres parts del país. Este fenomen, junt en una alta taxa de natalitat i una major migració de les zones rurals a les urbanes, varen significar que Kigali recuperara el seu tamany anterior en prou rapidea, començant a créixer inclús més ràpit que abans. La població va superar els 600.000 habitants en 2002, i en el cens de 2012 casi s'havia duplicat a 1,13 millons, encara que açò es va deure en part a que s'havien ampliat els llímits administratius de la ciutat.