Alain Delon
| Alain Fabien Maurice Marcel Delon | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Francesa | ||
| Ocupació: | Actor. | ||
| Naiximent: | 8 de novembre de 1935 | ||
| Lloc de naiximent: | Sceaux, Alts del Sena, París, França | ||
| Defunció: | 18 d'agost de 2024 | ||
| Lloc de defunció: | Douchy-Montcorbon, Loiret, Centre-Vall del Loira, França | ||
Alain Fabien Maurice Marcel Delon, conegut com Alain Delon (Sceaux, Alts del Sena, París, França, 8 de novembre de 1935 - † Douchy-Montcorbon, Loiret, Centre-Vall del Loira, França, 18 d'agost de 2024) fon un actor de cine francés, icon del cine europeu de les décades de 1960 i 1970, ademés de guanyador del Premi César en l'any 1985 al millor actor.
Biografia[editar | editar còdic]
Alain Delon va nàixer en Sceaux (Alts del Sena), un dels suburbis de classe alta de París. Els seus pares, Édith i Fabien Delon, es varen divorciar quan Delon tenia quatre anys. Abdós varen tornar a casar-se en atres persones per lo que, com a resultat, Delon va tindre tres germanastres. La seua yaya paterna era una corsa de Prunelli-vaig donar-Fiumorbo. Quan els seus pares es varen divorciar, Delon va ser enviat a viure en pares adoptius. Quan estos varen morir, els pares de Delon varen prendre la seua custòdia compartida, pero l'acort va resultar insatisfactori. Va estar en un internat catòlic, el primer de vàries escoles de les que va ser expulsat per un comportament rebel. Delon va deixar l'escola en 14 anys i va treballar durant un periodo curt de temps en la carniceria del seu padastre. En 17 anys, es va ser allistat durant tres anys en la Marina francesa, i entre els anys 1953 i 1954 va servir com a paracaigudista durant la Guerra de Indochina.
En l'any 1956 i gràcies a la seua i notable apariència va conéixer a l'actriu Brigitte Auber i va fer en ella un viage al Festival Internacional de Cine de Cannes, a on la seua carrera començaria.
En Cannes, Delon va ser vist pel productor nortamericà David O. Selznick. Despuix d'una prova de cambra posterior en Roma, Selznick li va oferir un contracte, sempre que deprenguera anglés. Delon va tornar a París per a estudiar-ho pero es va trobar en el director francés Yves Allégret, que li va convéncer per a que es quedara en França i iniciara la seua carrera en el seu propi país. Selznick va permetre a Delon cancelar el seu contracte i Allégret li va oferir el seu debut en el cine en Edwige Feuillère, Quan la femme s'en mêle (1957).
Als 23 anys ya era conegut com el successor de Gérard Philipe i Jean Marais, aixina com del nortamericà James Dean. Fon motejat la versió masculina de Brigitte Bardot i considerat l'enfant terrible del cine europeu.[1]
Ciutadà suís des de l'any 1999, fon condecorat en la Legió d'Honor pel govern francés.
Premis[editar | editar còdic]
Entre atres distincions, va rebre:
- Premi César 1985: César al millor actor per Notre histoire de Bertrand Blier.
- Palma d'Or honorífica del Festival de Cannes 2019.
Galeria fotogràfica[editar | editar còdic]
.jpg)
Referències[editar | editar còdic]
- Betty Martin (10 de abril de 1965). «Movie Call Sheet: 'Rouge' Heads for Broadway». Los Angeles Times. p. 19.
- Betty Martin (7 de marzo de 1966). «Delon Gets Title Role in 'Cervantes'». Los Angeles Times. p. C22.
- Jornada, La (18 de agosto de 2024). «Fallece a los 88 años el legendario actor francés Alain Delon». La Jornada
- Mary Rourke (5 de octubre de 1984). «French Actor Smells Success With New Fragrance for Women». Los Angeles Times. p. 26
- Vernon Scott (5 de enero de 1979). «Alain Delon, France's Answer to Clint Eastwood». The Washington Post. p. D12
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alain Delon.