Fra Antoni Canals
Dictorum factorumque memorabilium de Valeri Màxim | |
Naiximent | 1352 Canals, Valéncia |
Mort | 1419 |
Activitat | Escritor, religiós |
Nacionalitat | Espanya |
Periodo | Sigle XIV-Sigle XV (Sigle d'Or Valencià) |
Gèneros | Traducció d'obres al valencià |
Obres principals | Traducció del Valeri Màxim
|
Fra Antoni Canals (Valéncia, 1352 - † 1419), encara que es creu que va nàixer en Canals (Valéncia), teòlec, traductor, prosiste i flare dominic com Sant Vicent Ferrer, del que fon discípul.
Fra Antoni Canals en el pròlec de l'any 1395 de la seua traducció del “Valeri Màxim” aclarix que realisa una traducció de l'obra a la llengua valenciana, sabent que atres ya l'han feta en llengua catalana, lo que ya de per si és un testimoni indiscutible de que ya en aquell temps el valencià i el català eren considerades dos llengües diferents:
En l'any 1395 substituí a Sant Vicent Ferrer en la càtedra de Teologia de la Catedral de Valéncia. Anys més tart eixercí en càrrec de lloctinent de l'inquisidor del regne.
Ademés de la seua inquietut per l'escritura va tindre molta fama com a orador.
L'escritor[editar | editar còdic]
Se'l considera u dels primers escritors renaixentistes de la lliteratura valenciana per les seues traduccions d'obres clàssiques, de les que destaquen, De providentia, de Séneca, i d'una part del poema de Petrarca Àfrica i el seu, Raonament entre Escipió i Anival.
Fon el primer escritor que distinguí entre “llengua catalana” i “llengua valenciana”. En el pròlec de la traducció que realisà del “Valeri Màxim”, en 1395 trobem una explicació de per qué ha traduït esta obra a la llengua valenciana:
Obra de Canals[editar | editar còdic]
La major part de l'obra de Canals té com a finalitat el seu apostolat, si be no se conserva cap dels seus sermons. El seu caràcter humaniste li fa buscar “raons naturals” que s'avinguen en la doctrina cristiana. Mostra d'allò és que traduïra, De Providentia, de Séneca, i pel pròlec sabem que la qüestió fon plantejada pel rei.
Originals[editar | editar còdic]
- Scala de contemplació
- Tractat de confessió
Traduccions[editar | editar còdic]
- Valerio Maximo
- De providentia
- Pater Noster
- Salve Regina
- Exposició del Ave Maria
- Carta de Sanct Bernat a sa germana
- Tractat sobre lo raonament fet entre Scipió i Anibal
- De arrha animae
Atres títuls s'han perdut.
Valeri Màxim[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Valeri Màxim.
Se tracta d'una obra de tall humaniste d'Antoni Canals, “Dictorum factorum memorabilium de Valeri Màxim”. Esta traducció és coneguda en el nom de, “Valeri Màxim". La finalitat d'esta obra era de caràcter moralisador i el seu tall humanístic fa nàixer en ell el seu entusiasme per l'antic món romà.
En el pròlec diferència el valencià del català: "tret de latí en nostra vulgada lenga materna valenciana, aixi breu com he pogut, jatssessia que altres l'hagen tret en llengua cathalana". Esta cita fon un abans i un despuix en l'evolució de la llengua valenciana.