Modernisme (art)
Modernisme és el terme en que es designa a un corrent de renovació artística desenrollada a finals del segle XIX i principis del XX. Segons els distints països, va rebre diverses denominacions: Art Nouveau (en Bèlgica i França), Modern Style (en Anglaterra), Secessió (en Àustria), Jugendstil (en Alemanya i països nòrdics), Liberty o Floreja-li (en Itàlia), i Modernisme (en Espanya). Si be hi ha una certa relació que els fa reconeixibles com a part del mateix corrent, en cada país el seu desenrollament se va expressar en característiques distintives. Es distinguix per la seua creativitat, el gust per allò que s'ha refinat, el desig d'eixir de la realitat quotidiana i de conéixer atres cultures i costums.
Un art nou
Totes estes denominacions fan referència a la intenció de crear un art nou, duent a terme una ruptura en els estils dominants en l'época, com ara el historicisme o el eclecticisme. Es tracta de crear una estètica nova, en la que predominen l'inspiració en la naturalea a la vegada que s'incorporen novetats derivades de la revolució industrial. I aixina en arquitectura és freqüent l'ocupació del ferro i el vidre. No obstant això, és igualment una reacció a la pobre estètica de l'arquitectura en ferro, tan en voga per eixos anys.
En gran manera les seues aspiracions es basen en les idees de John Ruskin i William Morris, que podem resumir a democratisar la bellea en el sentit que fins als objectes més quotidians tinguen valor estètic i siguen assequibles a tota la població (socialisació de l'art), encara que sense utilisar les noves tècniques de producció massiva. El modernisme no sols es donà en les arts majors, sino també en el disseny de mobiliari i tot tipo d'objectes útils en la vida quotidiana. Sovint els artistes modernistes són artistes "integrals", perqué no sols dissenyen edificis, sino els mobles i atres efectes de us diari. Així, puix molts arquitectes modernistes són també dissenyadors, perqué les seues creacions no es llimiten a l'edifici en si, atés que també elaboren la seua decoració i els utensilis que ha de contindre.
Conseqüentment es va donar en arquitectura, pintura, escultura i en les arts decoratives (mobles, ferrages, llums, joyes, cartells, etcétera.).
Característiques formals
Les característiques que en general permeten reconéixer al modernisme decorativa pròpiament dita són:
- L'inspiració en la naturalea i el us profús d'elements d'orige natural pero en preferència en els vegetals i les formes arredonides de tipo orgànic entrellaçant-se en el motiu central.
- El us de la llínea corba i la asimetria, tant en les plantes i alçats dels edificis com en la decoració. Una derivació d'este estil en la década de 1920 és el denominat Art decó pel que a vegades se li sol confondre en el modernisme.
- Hi ha també una tendència a l'estilisació dels motius, sent menys freqüent la representació estrictament realiste d'estos.
- Una forta tendència al us d'imàgens femenines, les quals es mostren en actituts delicades i gràcils, en un aprofitament generós de les ones en els cabells i els plecs de les vestimentes.
- Una actitut tendent a la sensualitat i a la complaença dels sentits, en un senyal cap a l'eròtic en alguns casos.
- La llibertat en l'us de motius de tipo exòtic, siguen estos de pura fantasia o en inspiració en distintes cultures, com per eixemple l'us d'estampes japoneses , que es veu en el gust per la corba.
- L'aplicació envolvent del motiu prenent alguna de les característiques anteriorment mencionades en contraposició en les característiques habituals de l'objecte a decorar. Açò es pot observar en l'aplicació en el mobiliari, en arquitectura, en els afiches o postllis promocionals o en objectes de us quotidià on l'element destacat de tipo orgànic embolica o s'unix en l'objecte que decora.
Història del Modernisme
El modernisme va tindre el seu major auge entre els anys 1892 i 1902. Es considera que les primeres pintures modernistes es troben en el Castillo de Roquetaillade (França). Eugène Viollet-le-Duc va restaurar el castell en la década de 1850 i encara que el seu ideal per a la torrelló del castell era produir una recreació gòtic, l'imitació va donar lloc a frescs que són eixemples de l'un estil germinal moderniste, arguyent-se a la vista dels seus moviments orgànics, els colors i la gràcia de les seues formes.
El primer senyal evident del moviment moderniste es pot reconéixer en la década de 1880 en un conjunt de dissenys progressistes com ara el disseny per a la tapa del llibre publicat en 1883 del dissenyador i arquitecte Arthur Mackmurdo que va fer en referència a les esglésies dissenyades per Sir Christopher Wren. Es pot aduir també la tendència en alguns dissenys de ferro forjat en formes flotants lliures, o algunes dissenys textils florals, la majoria dels quals posseïen algun ímpetu derivat dels patrons del disseny victorià.
La llibertat vindicada en la década de 1890 pels artistes de les distintes secessions ocorregudes en les distintes ciutats europees va donar soport ideològic i visibilitat pública al moviment.
Un punt destacat en l'evolució del modernisme va ser la Exposició Universal de Paris del 1900, en la que el modernisme va triumfar en cada mijà expost. De totes maneres es pot dir que va conseguir el seu apogeu en l'Exposició Internacional de l'Art Decoratiu Modern de 1902 en Torí, Itàlia, on els dissenyadors van exhibir obres de tots els països europeus on el modernisme va florir. El moviment va fer us de moltes innovacions tecnològiques de finals del sigle XIX, especialment l'ampli us del ferro expost –aprofitant-ho més allà de la seua funció arquitectònica- així com el us de grans peces de vidre de forma irregular – vitraux- en arquitectura. Per al començament de la Primera Guerra Mundial, la naturalea altament decorativa del disseny moderniste –que ho feya car de produir- va començar a ser abandonat en favor del art modern que en els seus traços més simples i rectilíneus -i per tant més barat- i estant més en harmonia en l'estètica plana i tosca dels dissenys industrials després derivaria en el Art Decó.
El Modernisme en les Arts Gràfiques
El modernisme es va estendre de manera molt profusa en les arts gràfiques.Ya siga en el disseny de cobertes de llibres, a ilustracions de revistes de qualsevol tipo, afiches comercials a panels decoratius o el disseny de tipografia per a imprenta a la confecció de postals, el modernisme va deixar el seu marca.
De tots els autors que van poder fer aportacions a esta gran amplitut, un dels més influents i imitat va ser el checo Alfons Molta. L'acceptació dels seus dissenys, fets en exquisita delicadea i que incloïen en la seua gran majoria la figura femenina com a figura central li va guanyar treballs a nivell internacional, produint també la clau guanyadora d'un estil artístic comercial a imitar pels ilustradors de l'época.
Mereix destacar-se Aubrey Beardsley –a pesar de la seua curta vida- com un dels més originals exponents del modernisme gràfic i -si és el cas- en ilustracions en blanc i negre, en un estil personalíssim que li ha reputat admiració a pesar del que controvertix i irreverent que els temes que ilustra en les seues obres van ser per a la seua época.
Atres dissenyadors coneguts són Charles Rennie Mackintosh (en el moviment de Arts and Crafts), T. Privat-Livemont, Koloman Moser i Franz von Stuck.
Joyeria Moderniste
L'art de la joyeria es va vore revitalisat pel modernisme, tenint a la naturalea com la principal font d'inspiració. Van complementar esta renovació els nous nivells de virtuosisme conseguits en el esmaltat i els nous materials com ópals i atres piedras semiprecioses. L'interés generalisat en el Art japonés i l'entusiasme especialisat en les habilitats de metalisteria, van fomentar noves aproximacions i temes d'ornamentació. En els dos segles previs, l'émfasis en la joyeria fina s'havia centrat en les gemes, particularment en els diamants pel que la preocupació principal de joyer consistia a proveir un marc adequat per al seu lluïment. En el modernisme va sorgir un nou tipo de joyeria, motivada i encausada cap al disseny artístic abans que en el mer desplegament de les gemes.
Els joyers de Paris i Brusseles van ser els que principalment van definir el modernisme en la joyeria i és en eixes ciutats on l'estil va guanyar el millor renom. Els crítics francesos contemporàneus eren unànims al reconéixer que la joyeria estava travessant una transformació radical i que el dissenyador, joyer i vidrier René Lalique estava en el seu centre. Lalique va glorificar a la naturalea en la joyeria, estenent el seu repertori per a incloure aspectes nous no tan convencionals –com a libèlules i herbes- inspirats en els seus trobades en l'Art japonés. Els joyers estaven desijosos d'establir este nou estil com una tradició distinguida i per a això van buscar inspiració en el renaiximent per a les seues joyes d'or esmaltat i esculpit, acceptant a més l'estatus del joyer com a artiste mi que com a artesà. En la majoria dels treballs esmaltats les gemes van cedir la seua primacia. Als diamants li'ls donava un paper subsidiari en combinació en materials menys familiars com el vidre modelat, el marfil i banya animal.
Arquitectura Moderniste
El modernisme és un art burgués, molt car, que intenta integrar en l'arquitectura tot l'art i totes les arts. És un corrent essencialment decoratiu, encara que posseïx solucions arquitectòniques originals. Es desenrolla entre els sigles XIX i XX.
Este moviment deixa de costat les solucions que la revolució del ferro i del vidre aporten a l'arquitectura, encara que se servix de la indústria per a la decoració d'interiors i les forges de les reixeries, etc.. Les seues formes són blanes i arredonides, encara que no és açò l'única cosa característic del modernisme sino la profusió de motius decoratius.
L'influència del modernisme arquitectònic es deixa sentir encara en l'arquitectura actual.
El modernisme arquitectònic com a tal naix en Bèlgica de la mà de Henry van de Velde i Victor Horta, allí se li donarà el nom de art nouveau.
Henry Clemens van de Velde (1863-1957) és un dels primers modernistes. Construïx la casa Bloemenwert , pero el més interessant és el disseny de la seua decoració. Té influències de l'expressionisme alemà, i són típics les seues teulades ondulades. Víctor Horta és el més pur dels modernistes i el més representatiu. També són típics les seues teulades ondulades aixina com les seues fronteres, que provoquen un joc de llums i ombres molt decoratiu que recorden al barroc. Descobrix les possibilitats del ferro, en el que crega grans forges. Els elements decoratius de la seua arquitectura es corben semblant la vegetació natural. Obra seua és l'escala del carrer Paul-Emile Janson a Brusseles i múltiples quioscs de ferro i boques de metro luxosament decorades. També va fer l'Hotel Solvay[1]a Brusseles. El més característic d'este edifici són els seus interiors luxosament decorats i molt recarregats, en llums, paper pintat, vidrieres i vitraux, tot de disseny. Atres obres seues són l'Hotel Tassel,[2] i la casa del Poble, el palau de Belles Arts, a Brusseles i el Gran Basar de Frankfurt.
William Morris és un atre dels grans modernistes, d'orige anglés. El seu modernisme no cau en els excessos decoratius, és el més sobri del moviment, ya que se centra més en la implantació de la vila en la naturalea (influència del pintoresquisme anglés del segle previ) i la valoració de l'espai interior funcional. Sobretot dissenya mobles i chicotets utensilis quotidians, i se li situa dins del gènero d'acort de l'arquitecte francés Charles Voysey.
Un atre britànic és Charles Rennie Mackintosh que és un atre dels més grans arquitectes que va influir en el moviment moderniste. Els seus plantejaments són originals i aporten noves solucions als seus problemes arquitectònics. Són característiques les formes prismàtiques i octogonals. Mackintosh és l'arquitecte moderniste més sobri en els exteriors, la qual cosa li val ser un precursor del racionalisme arquitectònic. Dissenya mobles i joyes, i construïx l'Escola d'Art de Glasgow .
És Riga la ciutat en la major quantitat d'edificis Art Nouveau de tot Europa.
Artistes més destacats
|
|
Algunes obres importants
- Casa Batlló d'Antonio Gaudí, en Barcelona.
- Parc Güell d'Antonio Gaudí, a Barcelona.
- Bocas del Metro (d'Hector Guimard, en Paris).
- Hotel Tassel de Víctor Horta, en Brusseles.
- Fris de Beethoven i El Bes de Klimt, en Viena.
- Edificio Sezession d'Olbrich, a Viena.
- Edificio de la Caixa Postal d'Otto Wagner, a Viena.
- Estación de Subte d'Otto Wagner, a Viena.
_.jpg&action=edit&redlink=1){kind=link}
Veja també
Referencies
- ↑ http://en.wikipedia.org/wiki/H%C3%B4tel_Solvay%7C Artícul sobre l'Hotel Solvay de la wikipedia en anglés
- ↑ http://en.wikipedia.org/wiki/Hotel_Tassel%7C Artícul sobre l'Hotel Tassel de wikipedia en anglés
Enllaços externs
- La casa del Modernisme a Madrit
- Museu Casa Lis de Salamanca
- LI CERCLE GUIMARD – Associació per a la protecció i la promoció de l'obra d'Hector Guimard (en francés)
- lartnouveau.com Art Nouveau a França i a Europa
- Temakel.com – Art Nouveau en la ciutat de Buenos Aires
- Gaudí i el Modernisme a Catalunya
- Modernisme
- Art Nouveau a Polònia)
- El Modernisme a Catalunya
- Ressenya de l'estil Art Nouveau 1880-1910 (en anglés)
- szecesszio.com - Modernisme in Hungary (en anglés)
- l'Art Nouveau Andalús
- Ruta Europea del Modernisme
commonscat]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Modernismo (arte) de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.