Lluís Galiana
Lluís Galiana i Cervera | |||
---|---|---|---|
Mural dedicat a Lluís Galiana en la població de Muro | |||
Nacionalitat: | Valenciana | ||
Ocupació: | Religiós, filòlec i escritor. | ||
Naiximent: | 1740 | ||
Lloc de naiximent: | Ontinyent, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Defunció: | 1771 | ||
Lloc de defunció: | Ontinyent, Regne de Valéncia, Espanya |
Fra Lluís Galiana i Cervera O.P. (Ontinyent, 1740 - † 1771) fon un escritor dominic valencià, teòlec i sobretot gran filòlec.
Biografia
Fra Lluís Galiana naixqué el 8 de juny de l'any 1740, fill d'un ilustre mege del moment. Als 16 anys va ingressar en l'Orde dels Predicadors en el convent de Sant Joan i de Sant Vicent d'Ontinyent, encara que també va estudiar en el de Valéncia. Els seus superiors el varen enviar a estudiar Filosofia i Teologia al colege patriarcal d'Oriola, en el que va destacar tant per les seues virtuts com per les seues qualitats intelectuals. Va viure en temps prerromàntics: hòmens amants de les arts i de les lletres.
Obra
Mentres es trobava en Ontinyent, feu el pròlec a l'obra de Fray Luis de León La perfecta casada.
A pesar de la seua curta vida, va escriure vàries obres, entre les que hi ha alguna inèdita: un manuscrit conservat en l'Universitat de Valéncia en la firma M-92 que porta per títul Tratatus de inscripcionibus antiquis, duobus tomis comprehensus. Cum variis scholiis, notis et animadvertionibus ad intelligenda multa venerandae Antiquitatis monumenta aptissimis (1758), en la que fa una apassionada defensa de l'antiguetat clàssica i reunix inscripcions antigues de tota Espanya pero sobretot del Regne de Valéncia, ademés de notícies disperses que va trobar de diversos autors com Escolano, Beuter, Morales, Aldetre, etc.
En els seus 31 anys de vida nos ha deixat una bona colecció d'obres. L'obra lliterària de Fra Lluís Galiana, encara que la tuberculosis segara la seua vida en plena joventut, és molt abundant i de gran mèrit, per més que fora criticat per haver escrit la Fábula de fábulas (Faula de faules), i alguns l'acusen de caure en moixada i mal gust, per la seua obra Onologio o historia de los burros (Onologio o història dels rucs).
Pero, indubtablement, la seua obra més coneguda és Rondalla de rondalles, publicada en 1769 en Valéncia i reeditada en vàries ocasions. Carles Ros feu una reeedició de Rondalla de rondalles (Valéncia, 1776).
Va mantindre una abundant correspondència en Gregori Mayans, en qui va intercanviar els seus coneiximents i els seus dubtes filosòfics i llingüístics.
Despuix d'una llarga malaltia, mor als 31 anys en una finca que els seus pares posseïen en Ontinyent.