Tractat d'Utrecht
El Tractat de Utrecht, també conegut com Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, és una serie de tractats multi-laterals firmats pels països beligerants en la Guerra de Successió Espanyola entre els anys 1712 i 1714 en eixes ciutats dels Països Baixos i Alemanya, respectivament. Es consideren la fi de la guerra, encara que simultànea i posteriorment a la seua firma van continuar les hostilitats (per eixemple, en Espanya). En este tractat, Europa va canviar el seu mapa polític.
Després d'unes conversacions preparatòries en Londres entre França i Gran Bretanya, el congrés es va obrir en la ciutat holandesa de Utrecht en giner de 1712. Els resultats van ser els següents:
- Armistici de França i Espanya en Gran Bretanya (agost de 1712), seguit dels tractats de pau entre Gran Bretanya i França (abril de 1713) i entre Gran Bretanya i Espanya (juliol de 1713).
- Firma de tractats entre França i les províncies Unides, Brandenburc, Portugal i el ducat de Saboya (juliol de 1713).
- Firma de tractats entre Espanya i el ducat de Saboya (juliol de 1713), les províncies Unides (juliol de 1714) i Portugal (febrer de 1715).
- Firma de convenis comercials entre Gran Bretanya i Espanya (març i decembre de 1714, decembre de 1715 i maig de 1716).
Com a balanç global, la sèrie de tractats va supondre els acorts següents:
- Gran Bretanya conserva Menorca i Gibraltar, ocupades durant la guerra (cedides per Espanya), Nova Escòcia (Akkàdia), la badia de Hudson i Terranova (cedides per França), la illa de Sant Cristòfol en el Carib, el assentisc de negres[1] (un monopoli de trenta anys sobre el tràfic d'esclaus negres en l'Amèrica espanyola) i el navili de permís, aixina com el dret d'assentisc (concedits per Espanya).
- La Casa de Savoia veu tornades Savoia i Niça (ocupades per França durant la guerra) i rep Sicília (cedida per Espanya).[2] En la posessió de Sicília rep el títul de rei que, en diverses denominacions, tindria d'ara en avant la casa de Savoia (primer reis de Sicília, després reis de Sardenya i finalment reis d'Itàlia).
- Les províncies Unides reben la "barrera" flamenca (una sèrie de fortaleses en el nort dels Països Baixos espanyols que el Imperio va ajudar a finançar), cedida per Felipe V d'Espanya.
- Brandenburg rep Güeldres del Nort (cedit pel rei d'Espanya) i la "barrera" de Neuchâtel (cedida per França), ademés de la seua transformació en regne en el nom de Prúsia. Federico Guillermo I fon el seu primer rei.
- Portugal obté la devolució de la Colònia del Sagrament, ocupada per Espanya durant la guerra.
- Carlos VI de Àustria obté els Països Baixos espanyols, el Milanesado, Nàpols, Flandes i Sardenya (cedits pel rei d'Espanya). El Archiduque Carlos d'Àustria, ara emperador, abandona qualsevol reclamació del tron espanyol.
- França reconeix la successió protestant a Anglaterra i es compromet a no recolzar els pretendents Estuard. També es compromet a demolir les fortificacions de Dunquerque i a cegar el seu port i obté definitivament el principado d'Aurenja (a Provença).
- Felipe V(Felipe d'Anjou) obté el reconeiximent com a rei de Espanya i de les Índies per part de tots els països firmants, en tant que s'establix una clàusula que prohibix que el rei d'Espanya i el de França siguen una mateixa persona.[3]
Ademés, les tropes austríaques es comprometen a evacuar les zones de Catalunya, la qual cosa realisen a partir del 30 de juny de 1713. Davant de la qual cosa, la Junta General de Braços (Braç Eclessiàstic, Braç Militar i Braç Real o Popular) acorda la ressistència. A partir d'este moment va començar una guerra dessigual, que es va prolongar durant quasi catorze mesos, concentrada a Barcelona, Cardona i Castellciutat, al marge dels cossos de fusellers dispersos pel país. El punt d'inflexió serà quan les tropes felipistas trenquen el setge de Barcelona el 11 de setembre del 1714. Mallorca, Eivisa i Formentera van caure deu mesos més tard (11 de juliol del 1715).
No obstant, la lluita encara seguia entre França i el Imperio. El tractat de pau entre abdós es firma en Rastatt al març de 1714. Les fronteres entre abdós tornen a les posicions d'abans de la guerra, excepte per a la ciutat de Landau in Der Pfalz (en el Palatinat Renà), que queda en mans franceses. Este tractat se sol incloure també dins de la sèrie de tractats d'Utrecht.
El gran beneficiari d'este conjunt de tractats fon Gran Bretanya que, ademés dels seus guanys territorials, va obtindre copiosos avantages econòmics que li van permetre trencar el monopoli comercial d'Espanya en les seues colònies. Per damunt de tot, havia contingut les enicions territorials i dinàstiques de Luis XIV, i França va patir greus dificultats econòmiques causades pels grans costos de la contesa. L'equilibri de poder terrestre a Europa va quedar, puix, assegurat, mentres que en el mar, Gran Bretanya comença a amenaçar el control espanyol en el Mediterrani en Menorca i Gibraltar.