Pa
El pa és un aliment bàsic que forma part de la dieta tradicional en Europa, Orient Mig, Índia i Amèrica.
Preparació[editar | editar còdic]
Se sol preparar per mig del enfornat d'una massa elaborada fonamentalment en farina de cereals, sal i aigua. La mescla a vegades sol contindre rents perque fermente la massa i siga més esponjosa i tendra.[1]
El cereal més utilisat per a l'elaboració del pa és la farina de forment, també s'utilisa el centeno, la ordi, el dacsa, el arròs. Hi ha molts tipos de pa que poden contindre atres ingredients, com greixs de diferents tipos (cansalada, manteca, oli d'oliva), ous, sucre, espècies, fruites, fruites seques (com per eixemple [panses), verdures (com cebas), fruites seques o llavors diverses.
L'adicció de la rent provoca la fermentació de la massa abans de l'enfornat, i com a conseqüència li proporciona un volum i una esponjositat degut a la producció de chicotetes bambolles de diòxit de carbono (CO2) que es queden immerses entre la massa humida de la farina. Al pa elaborat sense l'ocupació de rent se'l nomena àzim, i que per això no té l'esponjositat típica dels pans "unflats" o "llevats".
És molt possible que les elaboracions més primitives de pa no portaren rent, i la farina consistira en grans |toscament mòlts mesclats en aigua que es deixaven secar al sol o que acabaven entre les cendres d'un foc.[2] Els panes plans, molt populars en algunes cultures, és molt possible que siguen els més antics. Una variant del pa en denominació pròpia són les galletes i els pastiços que posseïxen diferents masses ensucrades, és molt possible que sorgiren del coneiximent forner com una necessitat fer pans "més portables" i nutritius.[3]
A la massa se li pot donar diferents formes a causa de l'ocupació de diversos moles i tècniques de pastat: d'esta manera hi ha les barres, les trenas, els rodanches, etc.
Antigament en les zones rurals el pa era elaborat en els núcleus familiars i a poc a poc l'establiment per a dispensar el pa, el forn, ha anat cobrant importància en les zones urbanes.[4] Hui en dia existixen electrodomèstics específics en els que se pot elaborar pa de forma molt senzilla, un eixemple: màquina panificadora. En l'actualitat se tracta d'un aliment bàsic que pot trobar-se en quasi qualsevol tenda d'alimentació i grans superfícies, el seu valor fa que es puguen calcular índexs econòmics de referència com el IPC (Indiex de Preus al Consum), empleat pera determinar l'evolució del cost de vida en les nacions.
Pa i religió[editar | editar còdic]
El pa ha segut tan important en la alimentació humana que es considera com sinònim de aliment en moltes cultures, no obstant participa en molts rituals religiosos i socials: com el matzoh en la Pasqua judeua, la hòstia en la eucaristia cristiana, el rito de Benvinguda dels pobles eslaus que involucra el pa i la sal, etcétera.
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ HenspergerBeth, Chuck Williams, Noel Barnhurst.Bread. Ed 1ª. 2002. Simon & Schuster Source
- ↑ McGee, Harold. On Food and Cooking: The Science and Lore of the Kitchen. 2004. Scribner. Nueva York. Isbn 0-684-80001-2
- ↑ Dupaigne, Bernard. The History of Bread . 1999. Harry N. Abrams, Inc. Isbn 0810934388
- ↑ H. E., Jacob. Six Thousand Years of Bread: Its Holy and Unholy History. 1997.The Lyons Press. Isbn 1558215751
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Carson I. A. Ritchie, "Comida y civilización", Madrit 1986, Alianza Editorial, ISBN 84-206-0214-0
- Francisco Javier Alonso de la Paz, El libro del pan y de la leche; Madrit 1999, Editorial Ágata. ISBN 84-8238-328-0.
- Rick Curry, S.J., El pan de los jesuitas, Madrit 2000, Alianza Editorial, ISBN 84-206-3873-0. (Título original: The secret of Jesuit Breadmaking, 1995).
Enllaços externs[editar | editar còdic]
«Pa». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).- Infopan - Web principal
- Tipos de pan, en botanical-online (ac. 11-03-09)