Llum
La llum és el conjunt de la radiació electromagnètica que pot percebre l'ull humà i no pot percebre. Este terme també pot ser utilisat per a fer referència a la llum visible. Esta radiació es propaga per ones. La llum viaja en llínea recta, es reflecta en una superfície reflectant i canvia de direcció quan es refracta. Allà a on és obstaculisada apareix l'ombra. [1]
L'òptica és la branca de la física que estudia el comportament de la llum, les seues característiques i les seues diferents manifestacions.
Propietats de la llum[editar | editar còdic]
Refracció[editar | editar còdic]
La refracció és la variació brusca de direcció que sofrix la llum en canviar de mig. Este fenomen es deu a que la llum es propaga a diferents velocitats segons el mig pel que viaja. El canvi de direcció és major quant major és el canvi de velocitat, ya que la llum recorre major distància en el seu desplaçament pel mig en que va més ràpit. La llei de Snell relaciona el canvi d'àngul en el canvi de velocitat per mig dels índexs de refracció dels mijos.
Propagació i difracció[editar | editar còdic]
Una de les propietats de la llum més evidents a simple vista és que es propaga en llínea recta. Ho podem vore, per eixemple, en la propagació d'un raig de llum a través d'ambients polvorents o d'atmòsfera saturades. L'òptica geomètrica part d'esta premissa per a predir la posició de la llum, en un determinat moment, a lo llarc de la seua transmissió.
Interferència[editar | editar còdic]
La forma més senzilla d'estudiar el fenomen de l'interferència és en el denominat experiment de Young que consistix en fer incidir llum monocromàtica que significa d'un sol color en una pantalla que té una rendija molt estreta. La llum difractada que ix de dita rendija es torna a fer incidir en una atra pantalla en una doble rendija. La llum procedent de les dos rendiges es combina en una tercera pantalla produint bandes alternatives clares i obscures.
Reflexió i dispersió[editar | editar còdic]
En incidir la llum en un cos, la matèria de la que està constituït reté uns instants la seua energia i a continuació la reemit en totes les direccions. Este fenomen és denominat reflexió. No obstant, en superfícies ópticament planes, per interferències destructives, la major part de la radiació es pert, llevat la que es propaga en el mateix àngul que va incidir. Eixemples simples d'este efecte són els espills, els metals polits o l'aigua d'un riu (que té el fondo obscur).
Polarisació[editar | editar còdic]
El fenomen de la polarisació s'observa en uns cristals determinats que individualment són transparents. No obstant, si es coloquen dos en série, paralels entre sí i en un girat un determinat àngul sobre l'atre, la llum no pot travessar-los. Si es va rotant un dels cristals, la llum escomença a travessar-los alcançant-se la màxima intensitat quan s'ha rotat el cristal 90° sexagesimals respecte a l'àngul de total obscuritat.
Referències[editar | editar còdic]
- Claro, Francisco (2009). De Newton a Einstein. Ediciones UC. ISBN 9789561410336
- Handbook of chemistry and physics. 23ª edición. CRC press. Boca Ratón, Estados Unidos
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Atkins, Peter; de Paula, Julio (2002). «Quantum theory: introduction and principles». Physical Chemistry. New York: Oxford University Press. 0-19-879285-9
- Burke, John Robert (1999). Física: la naturaleza de las cosas. México DF: International Thomson Editores. 968-7529-37-7
- Skoog, Douglas A.; Holler, F. James; Nieman, Timothy A. (2001). «Introducción a los métodos espectrométricos». Principios de Análisis instrumental. 5ª Edición. Madrid: McGraw-Hill. 84-481-2775-7
- Tipler, Paul Allen (1994). Física. 3ª Edición. Barcelona: Reverté. 84-291-4366-1
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Llum.