Federico Fernández de Buján
| Federico Fernández de Buján | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Juriste i escritor | ||
| Naiximent: | 1956 | ||
| Lloc de naiximent: | Lugo, Galícia, Espanya | ||
Federico Fernández de Buján (Lugo, Galícia, 1956) és un juriste, escritor i columniste en prensa. Catedràtic de Dret Romà en la UNED.
És acadèmic de la Real Acadèmia de Doctors d'Espanya, en la Medalla 13 de la Secció de Dret i Soci de número de la Societat Erasmiana de Màlaga.
Estudiós, en especial, en les següents matèries: Dret de les obligacions i els contractes en Roma i Dret vigent; Biojurídica i Bioètica; llenguage i Dret; dany i responsabilitat; plans d'estudi i metodologia universitària; El procés contra Jesús.
Biografia
Inicià els seus estudis de bachillerat en el colege dels Germans Maristes en Lugo. Als tretze anys es va traslladar, junt als seus pares i el seu germà Antonio a Madrit. En la capital d'Espanya, estudiarà en el colege del Bon Consell, dels Agustins. Es llicencià en Dret, en l'Universitat Autònoma de Madrit, en la calificació mija de sobreixent, en l'any 1980.
En aquella época es va aficionar a l'atletisme, concretament al camp a través, i en quatre dels seus amics es varen proclamar subcampeons de Madrit.
En primer curs de la carrera coneix a la que serà la seua dòna, Rosana Díez-Canseco, i són pares de cinc filles: Rosana, María Victoria, Irene, Teresa i Rocío, Fernández de Buján Díez-Canseco.
Es va formar com a aprenent de juriste, baix el Magisteri d'eminents Catedràtics, entre uns atres: Juan Antonio Carrillo Salcedo, José Luis Pérez de Ayala, Aurelio Menéndez, Manuel Amorós Guardiola, Elías Díaz García, Emilio Gómez-Orbaneja, Antonio Ortega Carillo de Albornoz, Luis Díez-Picazo i Gonzalo Rodríguez Mourullo.
Ingressa per oposició en el Cos Jurídic de l'Eixèrcit en 1981. El seu únic destí és el de Secretari Acadèmic i professor de Dret Constitucional de l'Escola d'Estudis Jurídics de la Defensa, des de 1982 a 1989. Queda en situació d'excedència en obtindre la plaça de Professor Titular d'Universitat en la UNED.
El seu germà Antonio Fernández de Buján -hui Catedràtic en l'Universitat Autònoma de Madrit, és un ilustre juriste i Acadèmic de número de la Real Acadèmia de Jurisprudència i Llegislació d'Espanya- el va animar a proseguir la seua vocació universitària i el va ajudar sempre en la seua trayectòria acadèmica. En 1982 comença com a docent en la Facultat de Dret de l'Universitat Pontifica Comillas, ICADE, en la que continua la seua formació junt a grans universitaris, entre els que destaquen: Rafael Garay, José María Castán Vázquez i José María Díaz Moreno.
A través de Fernando Reinoso Barber -en qui discorre la seua marcha universitària- i des del mateix inici del seu Doctorat es convertix en discípul del Professor Manuel J. García Garrido. En ell, permaneix sempre íntimament al seu costat, 40 anys, i assistixen junts a més de 120 Congressos internacionals.
Doctor en 1986 en l'Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED) en la calificació de “cum laude” per unanimitat. En 1989 obtingué la plaça de Professor Titular en la mateixa Universitat, i en 1994 conseguí la Càtedra en l'Universitat de Las Palmas de Gran Canària. En 1999, obtingué per concurs oposició la Càtedra de Dret Romà de la UNED, culminant la seua carrera acadèmica.
Publicacions i llabor d'investigació
És autor de 16 llibres, 164 estudis entre capítuls d'obres colectives i artículs en Revistes romanístiques, civilistes, iusprivatistes i atres sèus acadèmiques i 21 pròlecs, epílecs, recensió i Laudatio.
Actualment té reconeguts cinc sexenis per l'Agència Nacional d'Evaluació de la Calitat i Acreditació.
Les seues publicacions comprenen estudis de Dret Romà, Dret civil, Dret privat, Dret comparat, Biojurídica i Bioètica. Entre els seus llibres jurídics poden destacar-se:
- El Derecho, creación de Roma. Meditaciones universitarias de un Académico
- Sistema Contractual Romano
- La vida. Principio rector del Derecho
- Nociones Jurídicas Básicas
- Fundamentos Clásicos de la Democracia y la Administración
- La consensualidad en Derecho Romano y en el Código civil
- Roma. Un viaje histórico por sus regímenes políticos y su civilización
- El Derecho, creación de Roma. Meditaciones de un universitario
- Manuel Jesús García Garrido. Romanista, Jurista y Maestro. Diputado constituyente y Rector
- Coautor del Manual Il diritto romano dopo Roma. Attraverso la modernità, a cura di Antonio Palma G. Giappichelli Editore, Torino 2022.
Ademés, Federico Fernández de Buján perteneix a diferents associacions, ha digirit tesis doctorals, ha pertanygut a diferents Comités científics internacionals i Consells editorials, ponent en més de 151 Congressos, Seminaris nacionals i internacionals, President o Vocal en 11 Tribunals de Càtedra i Titularitats en Universitats espanyoles, President o Vocal de més de 33 Tribunals de Tesis Doctorals en Universitats espanyoles i en 24 Tribunals de Doctorat en Universitats italianes i Director de 41 Cursos d'estiu, Jornades i Congressos científics.