Cristina Almeida
María Cristina Almeida Castro, coneguda popularment com a Cristina Almeida (Badajoz, 24 de juliol de 1944) és una advocada i política espanyola. Participà en la fundació d'Esquerra Unida (EU), en castellà Izquierda Unida.
Biografia
Cristina Almeida pertany a una família acomodada de la ciutat extremenya de Badajoz. El seu pare, el periodiste Manuel Almeida Segura (1914-1999), va pertànyer a Acció Popular (Espanya) i escrigué per al diari Hoy de Badajoz durant la Segona República, fon empresonat despuix de l'inici de la Guerra Civil i, despuix de la presa de la ciutat per la columna de Juan Yagüe, es va unir a l'eixèrcit nacional com a corresponsal de guerra. Sa mare fon Carmen Castro Carrasco.
Quan Cristina tenia onze anys, la seua família es va traslladar a Madrit. Despuix de realisar els seus estudis secundaris en un colege religiós, va cursar estudis de Dret en l'Universitat Central de Madrit.
Trayectòria professional
Des de 1966, data del seu ingrés en el Colege d'Advocats de Madrit, va eixercir l'advocacia, obrint un despaig professional en 1967. Es va destacar com a advocada laboralista en defensa davant els tribunals de justícia dels drets dels treballadors i dels presos polítics durant el franquisme. Fon una dels advocats del Procés 1001 en el que es varen processar a dirigents de Comissions Obreres (CC.OO.). Despuix de l'arribada de la democràcia, va centrar els seus esforços professionals en el camp del feminisme i la lluita pels drets de la dòna. D'esta forma, va aplegar a participar en les conferències mundials organisades per les Nacions Unides en Nairobi, en 1985, i en Pequín, en 1995.
Ingressà en el Partit Comuniste d'Espanya (PCE) en 1964, durant la seua etapa universitària. En 1977, fon una de les advocades de l'acusació en el juí per la Matança d'Atocha en un despaig d'advocats laboralistes. Va compartir l'acusació junt a José María Mohedano i José Bono. A raïl d'això, pertany al Patronat de la Fundació Advocats d'Atocha.
Trayectòria política
A partir de 1979, Cristina Almeida va eixercitar el càrrec de regidora en l'Ajuntament de Madrit pel PCE, al que pertanyia des de 1964, formant part de l'equip municipal dirigit per Enrique Tierno Galván. Va eixercitar el càrrec de regidora presidenta de la Junta Municipal del districte de Fuencarral-El Pardo, es va vore involucrada en la polèmica generada per l'enviament a coleges públics del seu districte de El llibre roig del cole. En 1981 fon expulsada, junt ad atres membres del sector renovador del PCE, en enfrontar-se al llavors secretari general Santiago Carrillo.
(Secció per completar)