Lligues de fútbol d'Espanya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca


La Lliga espanyola de fútbol és la principal competició entre equips de fútbol de Espanya.[1] Se celebra anualment des de l'any 1929, i la temporada es desenrolla entre els mesos de setembre (o finals d'agost) i juny (o finals de maig). El torneig consta de lligues (divisions) interconectades entre sí, la màxima categoria de les quals és la Primera Divisió. Al final de cada temporada i en funció dels resultats obtenguts, els equips participants poden ascendir o descendir de divisió.

Sistema de lligues

Lligues masculines

Categoría Lligues o divisions
1 Primera Divisió

20 equipos

2 Segona Divisió

22 equipos

3 Segona Divisió B

4 grups de 20 equips cada ú

4 Tercera Divisió

18 grups de 20 equips cada ú

5 Divisions regionals

Ligas femenines

Categoría Ligas o divisiones
1 Primera Divisió

16 equipos

2 Segona Divisió

7 grups de 14 equips cada ú

3 Divisiones regionals

Sistema de competició

Equips participants

Per a poder participar en la Lliga espanyola els clubs deuen estar federats. En el cas de les categories professionals (Primera i Segona Divisió), els clubs també deuen complir els requisits exigits per la Lliga de Fútbol Professional (LFP).

A diferència d'atres països, els equips filials poden participar en la Lliga, encara que mai en una divisió igual o superior a la de l'equip al que pertanyen.

Desenroll de la competició

Vore també: Sistema de tots contra tots

Encara que el número d'equips que integren cada divisió varia, totes les categories seguixen un mateix sistema de competició. El torneig es desenrolla entre els mesos de setembre (o finals d'agost) i juny (o finals de maig) del següent any. Cada club s'enfronta dos ocasions als demés equips de la seua mateixa divisió (una volta en camp propi i una atra en el del contrari), seguint un calendari establit per sorteig a principi de temporada. Generalment es disputa una jornada cada semana (coincidint en el fi de semana). Les trobades finalisen als noranta minuts, sense pròrrogues ni tanda de penaltis en cas de terminar en empat.

Puntuació i classificació

En funció del resultat al final de cada partit, els equips obtenen una série de punts: tres per al guanyador, zero per al perdedor i un punt per a cada equip en cas d'empat. Al final de la temporada s'elabora una classificació en funció dels punts acumulats a lo llarc del campeonat.

Si dos equips terminaren en igualtat de punts, el primer criteri de desempat és el resultat de l'enfrontament directe entre aquells equips que terminen el torneig en igualtat de punts. Segon criteri:és la millor diferència entre gols anotats i rebuts. En cas que hagen segut tres o més els equips implicats en l'empat, es té en conte en primer lloc el número de punts obtenguts en els enfrontaments entre els clubs implicats, seguint per la diferència de gols en els enfrontaments entre dits clubs. Si no s'haguera acabat en l'igualtat, es tindrien en conte els gols anotats i encaixats durant tota la lliga pels clubs empatats a punts. El sistema és eliminatori. És dir, si en el primer método de desempat, un equip desempata i persistix l'empat entre atres dos, es tornarà a aplicar tot el sistema als clubs que seguixquen empatats, eliminant als ya desempatats. Tot açò ajuda a determinar al campeó de la lliga regular al final de l'última jornada.

L'equip que suma més punts al final del campeonat es proclama campeó de la seua categoria i, en el cas de la Primera Divisió, el primer classificat és considerat el campeó de Lliga. Ya que es tracta d'un sistema jeràrquic de lligues interconectades entre sí, els primers classificats de cada divisió tenen l'opció d'ascendir a la categoria superior per a la següent temporada, substituint als últims classificats de dita categoria, que són descendits. El número d'equips que ascendixen i descendixen varia en funció de cada categoria.

Els quatre primers classificats de la Primera Divisió accedixen a participar en la màxima competició europea de la següent temporada: la Lliga de Campeons. Els tres primers obtenen classificació directa, mentres que el quarto disputa una eliminatòria de classificació (en cas de ser eliminat en eixes eliminatòries, passaran a participar en la UEFA Europa *League). Estes places són variables i depenen del coeficient UEFA d'Espanya, referent als seus equips, per a que a la Lliga de Campeons accedixquen els equips més poderosos ya que els equips espanyols o anglesos són més forts, per eixemple, que els escocesos; per això els dos primers disponen de 4 places i els escocesos solament d'1. Esta norma és per a totes les competicions europees.

El quint i sext classificat obtenen la classificació directa per a participar la següent temporada en l'Europa *League, junt al campeó de la Copa del Rei. Si este està classificat entre els llocs quint i sext (classificat per a l'Europa League), l'equip que obtinga la sèptima posició també juga l'Europa *League, cas que també es donarà quan els dos finalistes de la Copa del Rei s'hagueren classificat per a la Lliga de Campeons. Si a soles el campeó es va classificar per a la Lliga de Campeons, participarà en l'Europa League el sèptim classificat en la lliga.

Reglamentació i justícia deportiva

La justícia deportiva de la competició està gestionada pel Comité de Competició de la Lliga, organisme encarregat d'impondre sancions i dirimir els conflictes entre clubs. Els àrbits (tots espanyols) dels partits són designats, a través d'un comité de designació format per tres membres: Antonio Jesús López Nieto (exárbit malagueny internacional), Evaristo Ponts Leira (exárbit gallec de Primera Divisió) i Victoriano Sánchez Arminio (president del Comité Tècnic d'Àrbits). Un àrbit no pot dirigir un partit en el que participe un equip de la mateixa comunitat regional en la que estiga colegiat.