Comarca d'Arévalo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 15:21 28 set 2023 per Jose2 (Discussió | contribucions) (→‎Bibliografia)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Mapa de la Comarca d'Arévalo o La Moranya
Comarca d'Arévalo

La Comarca d'Arévalo, també coneguda com La Moranya és una comarca natural de la província d'Àvila, ​situada en la seua zona nort entre les províncies de Salamanca, Valladolit i Segòvia, en Espanya.

Geografia[editar | editar còdic]

La seua altitut mija sobre el nivell de la mar és d'uns 900 metros. La seua pertinença geogràfica al Replanell Nort s'evidencia en el seu paisage sedimentari, predominantment pla. Les seues terres uniformes, esguitades per algunes fites i tossals aixina com algunes valls, en les que tradicionalment s'alternava el cultiu del cereal i de les llegums en les raberes d'ovelles, són tan sol alterades per la presència del riu Adaja i els seus chicotets afluents, que travessen esta comarca i proporcionen zones boscoses i humides. La massa forestal més densa es troba en la marge esquerra del riu Adaja entre Villanueva de Gómez i Arévalo en una llongitut propenca als 30 quilómetros.

Clima[editar | editar còdic]

El clima és mediterràneu continentalisat, en hiverns frets (mínimes de -15Cº) i estius curts i templats-càlits (màximes 35Cº), les precipitacions s'establixen en l'àmbit d'entre 450 i 650 mm anuals, en precipitacions més abundants en autumne i primavera i un periodo sec que va entre 2 i 3 mesos. Es poden marcar tres territoris dins de la comarca de la Moranya, en el nort la denominada Terra d'Arévalo.

Economia[editar | editar còdic]

L'conomia de la comarca és principalment, agrícola, sobre tot de cereals, encara que durant el sigle XX, el tradicional paisage cerealiste es va anar transformant en una alternança de cultius de secà i regadiu, gràcies a les perforació que varen permetre l'extracció de l'aigua dels aqüífers subterràneus. L'aparició de cultius de regadiu aliens a la regió, fonamentalment remolacha de sucre, va transformar l'economia de la comarca, i la seua proliferació va agravar el problema de l'intensa sequia, que es veu ben reflectida en l'escàs o inexistent cabal dels seus rius.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Observatorio Medioambiental (10): 123-143. ISSN 1139-1987
  • Organización Sindical Española Servicio de Estadística, ed. (1976). Las comarcas en la provincia de Ávila. Madrid. p. 297. ISBN 978-84-400-2108-3
  • Rodríguez Cardeña, Ángel; García García, Valeriano (2008). Colegio Público Nuestra Señora de la Asunción (Ávila), ed. Comarcas de Ávila. Ávila. ISSN 0425-0850
  • Sanchidrián, Jesús Mª (1 de septiembre de 2014). «Moraña». avilared.com

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis i pedanies de la Comarca d'Arévalo
Adanero | Aldeaseca | Arévalo | Barromán | Bercial de Zapardiel | Bernuy-Zapardiel | Blasconunyo de Matacabras | Cabezas de Alambre | Cabezas del Pozo | Cabizuela | Canales | Cantiveros | Castellanos de Zapardiel | Cisla | Collado de Contreras | Constanzana | Crespos | Donjimeno | Donvidas | El Ajo | El Bohodón | Espinosa de los Caballeros | Flores de Ávila | Fontiveros | Fuente el Saúz | Fuentes de Año | Gimialcón | Gutierre-Munyoz | Hernansancho | Horcajo de las Torres | La Estación (Àvila) | Langa | Madrigal de las Altas Torres | Mamblas | Moraleja de Matacabras | Munyomer del Peco | Munyosancho | Narros del Castillo | Narros de Salduenya | Nava de Arévalo | Orbita | Pajares de Adaja | Palacios de Goda | Papatrigo | Pascualcobo | Pascualgrande | Pedro-Rodríguez | Rasueros | Riocabado | Rivilla de Barajas | Salvadiós | San Cristóbal de Trabancos | San Esteban de Zapardiel | San Pascual | San Pedro del Arroyo | Santo Tomé de Zabarcos | San Vicente de Arévalo | Sanchidrián | Sinlabajos | Tinyosillos | Vega de Santa María | Villanueva de Gómez | Villanueva del Aceral | Vinyegra de Moranya