Énova

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Vista d'Énova

Énova és un municipi de la Comunitat Valenciana que es troba en la comarca de la Ribera Alta, en la província de Valéncia.

Geografia

La superfície del terme és plana, llevat de la zona sur a on s'alcen les suaus ondulacions en la Lloma del Baladre i el Cabeçó. Hi ha un vèrtiç geodèsic de tercer orde en el Castellet (121 m.).

Drenen el terme els barrancs del Poble, Llarc i Collado. Les terres del terme es reguen en la séquia Comuna d'Énova, que pren aigües del riu Albaida, en el terme de Xàtiva, i l'antiguetat del qual es remonta al sigle XIV. El poble està situat en la part de la montanya.

Localitats fitants

Llimita en Manuel, la Pobla Llarga i Rafelguaraf (en la mateixa comarca); i en Barcheta i Xàtiva (en la comarca de la Costera).

{{Alcaldes_Espanya

  | Alcalde_1 = José Cerda Sanchis
  | Partit_1 = PSPV-PSOE
  | Alcalde_2 = Felipe Cerda Sanchis
  | Partit_2 = PSPV-PSOE
  | Alcalde_3 = José Ramón Navarro
  | Partit_3 = UV
  | Alcalde_4 = Vicente Ros-Antonio Tormo
  | Partit_4 = PSPV-PSOE
  | Alcalde_5 = José Ramón Navarro
  | Partit_5 = UV
  | Alcalde_6 = Francisco Ordiñana Martínez
  | Partit_6 = PSPV-PSOE
  | Alcalde_7 = Francisco Ordiñana Martínez
  | Partit_7 = PSPV-PSOE
  | Alcalde_8 = Francisco Ordiñana Martínez
  | Partit_8 = PSPV-PSOE
  | Alcalde_9 = Francisco Ordiñana Martínez
  | Partit_9 = PSPV-PSOE 
  | Alcalde_10 = Tomás Giner Esparza
  | Partit_10 = PSPV-PSOE
  | Alcalde_11 = Tomás Giner Esparza
  | Partit_11 = [[PSPV-PSOE]
  | Alcalde_12 = Tomás Giner Esparza
  | Partit_12 = PSPV-PSOE

}}

Demografia

Segons el INE de l'any 2022, conta en una població de 908 habitants.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2006 2011 2022
1312 1405 1348 1465 1490 1447 1412 1368 1227 1179 1034 981 998 908

Economia

Enova ha segut de la mateixa manera que molts atres municipis de la Comunitat Valenciana, una terra d'agricultors, tant és aixina que durant la presència musulmana fins a la conquista aragonesa el territori estava articulat a través d'alqueries àraps, sent estes les que supondrien la base per a l'articulació cristiana.

La seua economia per tant ha estat basada tradicionalment en l'agricultura, a on predominen els cultius de regadiu, cítrics i hortalices, i també predominen els cultius de secà dedicats a oliveres i armelers. Ademés, Énova té 334 hectàrees de monts que s'aprofitaven per a pastures. Fa algun temps hi havia extenses plantacions d'arròs i numerosos caps de ganado, pero actualment ya no existixen, eixos cultius d'arròs.

Associat a l'agricultura tenim un dels elements més reconeixibles del patrimoni enovero: la séquia comuna d'Énova, que no solament recorre la localitat que li dona nom si no que recorre alguns municipis veïns com Manuel, Rafelguaraf, la Pobla Llarga, açò no solament marcaria l'economia si no també la geografia de la zona.

Énova ademés conta en uns monts molt rics en herbes aromàtiques i atres plantes, sent molt abundant també l'espart, un material que encara simple en apariència servia i servix per a usos molt diversos, es poden confeccionar espardenyes, cistelles per als treballs de l'horta, cordes, etc.

Vore també

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Commons


Municipis de La Ribera Alta
Alberich    Alcàntera    L'Alcúdia de Carlet    Alfarp    Algemesí    Alginet    Alzira    Antella    Beneixida    Benifayó    Benimodo    Benimuslem    Carcaixent    Càrcer    Carlet    Catadau    Cotes    Énova    Gavarda    Guadassuar    Llombay    Manuel    Massalavés    Montroy    Monserrat    La Pobla Llarga    Rafelguaraf    Real    Sant Joan d'Énova    Sellent    Senyera    Sumacàrcer    Torís    Tous   Vilanova de Castelló