Antonio Gala
Antonio Gala Velasco (Brazatortas, Ciutat Real, 2 d'octubre de 1930 - Córdova, 28 de maig de 2023) fon un escritor, poeta, dramaturc, noveliste, guioniste i articuliste espanyol.
Biografia
De nom de pica Antonio Ángel Custodio Sergio Alejandro María de los Dolores Reina de los Mártires de la Santísima Trinidad y de Todos los Santos, naixqué i vixqué la seua infància en Brazatortas, província de Ciutat Real, fins als 9 anys. En l'any 1939, la seua família es va traslladar a Còrdova, a on Antonio va escriure les seues primeres obres, impartint als catorze anys una conferència en el Real Círcul de l'Amistat, Liceu Artístic i Lliterari de Córdova.
Llector precoç de Rainer Maria Rilke, Garcilaso, Sant Joan de la Creu i atres autors, estudià des de la primerenca edat dels 15 anys la carrera de Dret en l'Universitat de Sevilla i, com a alumne lliure, Filosofia i Lletres, Ciències Polítiques i Econòmiques en l'Universitat de Madrit, obtenint llicenciatures en totes elles.
En acabar els seus estudis universitaris, va iniciar la preparació d'oposicions al Cos d'Advocats de l'Estat, abandonant-ho en un gest que ell recorda com de rebelia davant les pressions del seu pare, per a ingressar despuix en els cartoixants. Pero la rígida disciplina monàstica no estava feta per ad ell, i, com ho conte en la seua autobiografia, Ahora hablaré de mí (2000), fon expulsat de l'orde.
Es va mudar llavors a Portugal, a on dugué una vida bohemia. En 1959 començà a impartir classes de Filosofia i Història de l'Art i va rebre un accèssit del Premi Adonáis de poesia per la seua obra Enemigo íntimo, escomençant una exitosa carrera teatral i periodística, que li va possibilitar des de 1963 viure només de l'escritura. A mitan de 1962 es va marchar a Itàlia, instalant-se en Florència, a on va permanéixer casi un any. En este temps va publicar en la revista mensual Cuadernos Hispanoamericanos poemes del seu llibre La deshonra.
En l'any 1973 va sofrir en Madrit una perforació del duodé que el va dur a la vora de la mort i durant la convalescència va escomençar a utilisar bastó, objecte del que va reunir una gran colecció, uns 3.000 eixemplars, regals d'amics i admiradors.
Ha publicat artículs en el suplement dominical del periòdic El País, des de la seua fundació en 1976 fins a 1998, com «Charlas con Troylo», «A los herederos», «A quien conmigo va», etcétera; tots estos artículs varen ser recopilats posteriorment en llibres.
Va començar a escriure noveles en els anys noranta, iniciant-se en El manuscrito carmesí, una novela històrica sobre Boabdil, l'últim rei nazarí de Granada, en el que guanyà el Premi Planeta en 1990.
També ha colaborat en el diari El Mundo, entre 1992 i 2015, en artículs d'opinió breus publicats en el nom de troneras. El ritme de creació i publicació d'atres obres seues va descendir posteriorment, i en vàries ocasions va donar a entendre que El pedestal de las estatuas podria ser la seua última novela.
Creà la Fundació Antonio Gala per a Creadors Jóvens, dedicada a recolzar i becar la llabor d'artistes jóvens.
El 14 de decembre de 2011 va rebre el Premi Quixot d'Honor 2011 a tota una vida que concedix l'Associació Colegial d'Escritors d'Espanya (ACE).
El 5 de juliol de 2011 l'escritor feu públic en la seua secció troneras del diari El Mundo que patia «un càncer de difícil extirpació». En febrer de 2015, durant l'homenage que li va brindar la ciutat de Màlaga en motiu del nomenament com a Fill Adoptiu i l'entrega de la Medalla de la ciutat, va manifestar estar lliure ya d'una dolència que havia portat «més temps del degut» i va afirmar: «Els doctors del Reina Sofia m'han declarat lliure del càncer».
Obra
Gala és un autor de gran èxit entre els llectors en qualsevol dels gèneros que cultiva: teatre, columnisme, novela o lírica. El seu estil abunda en imàgens i recursos lírics, i és molt elaborat en lo formal, pero no li falten detractors per les seues crítiques a personages de l'actualitat o a personages històrics.
Va cultivar tots els gèneros lliteraris possibles, inclosos el periodisme, el relat, l'ensaig i el guió televisiu, i ha segut guardonat en numerosos premis, no solament en l'àmbit de la poesia, sino també com a resultat de la seua valiosa contribució al teatre i l'òpera.
Teatre
- Los verdes campos del Edén, 1963
- El caracol en el espejo, 1964
- El sol en el hormiguero, 1966
- Noviembre y un poco de hierba, 1967
- Spain's strip-tease, 1970
- Los buenos días perdidos, 1972
- ¡Suerte, campeón!, 1973
- Anillos para una dama, 1973
- Las cítaras colgadas de los árboles, 1974
- ¿Por qué corres, Ulises?, 1975
- Petra regalada, 1980
- La vieja señorita del paraíso, 1980
- El cementerio de los pájaros, 1982
- Trilogía de la libertad, 1983
- Samarkanda, 1985
- El hotelito, 1985
- Séneca o el beneficio de la duda, 1987
- Carmen, Carmen, 1988
- Cristóbal Colón, 1989
- La truhana, 1992
- Los bellos durmientes, 1994
- Café cantante, 1997
- Las manzanas del viernes, 1999
- Inés desabrochada, 2003
Poesia
- Enemigo íntimo, 1959
- 11 sonetos de La Zubia, 1981
- 27 sonetos de La Zubia, 1987
- Poemas cordobeses, 1994
- Testamento andaluz, 1994
- Poemas de amor, 1997
- El poema de Tobías desangelado, 2005
- Desde el Sur te lo digo, edició de Pedro J. Plaza, 2019
Narrativa
- El manuscrito carmesí, 1990 (novela)
- La pasión turca, 1993 (novela)
- Siete cuentos, 1993 (relats)
- Granada de los nazaríes, 1994 (novela)
- Más allá del jardín, 1995 (novela)
- La regla de tres, 1996 (novela)
- El corazón tardío, 1998 (relats)
- Las afueras de Dios, 1999 (novela)
- Ahora hablaré de mí, 2000 (autobiografia)
- El imposible olvido, 2001 (novela)
- Los invitados al jardín, 2002 (relats)
- El dueño de la herida, 2003 (relats)
- El pedestal de las estatuas, 2007 (novela)
- Los papeles de agua, 2008 (novela)