Modernisme valencià
.jpg)
El modernisme valencià és la denominació historiogràfica d'un estil principalment arquitectònic, encara que també es desenrolla en atres arts plàstiques (pintura i escultura) i en el disseny i les arts decoratives en el Regne de Valéncia.
Encara que forma part d'una corrent general que sorgix en tota Europa (denominada en cada país com a modernisme, art nouveau, Jugendstil, sezession, etc.), en la Comunitat Valenciana adquirix una personalitat pròpia i diferenciada, influenciat en bona part per la corrent modernista austríaca Sezession.
Té lloc en distintes ciutats valencianes, dins d'un context d'un gran desenroll industrial, econòmic i urbà. En el cas de Novelda, Borriana, Carcaixent, Alzira o Sueca el desenroll de l'arquitectura modernista estarà lligat a la puixant exportació agrícola del raïm, la taronja o l'arròs. En la ciutat de Valéncia s'alterna l'indústria en l'exportació de la taronja en el port de Valéncia. El cas d'Alcoy és purament industrial, en el que el modernisme estarà molt lligat a l'enorme desenroll de l'indústria alcoyana des de finals del sigle XIX.
Alcoy i Valéncia, per número d'obres, foren les principals ciutats valencianes que més profussament desenrollaren l'arquitectura modernista. Novelda, Alacant, Castelló de la Plana, Borriana, Sueca o Carcaixent, són uns atres focs a on se desenrollaren importants eixemples d'arquitectura modernista.
Per un atre costat, hi ha vàries poblacions valencianes que formen part de la Ruta Europea del Modernisme, associació europea formada per institucions i governs locals la fi dels quals és la protecció i promoció internacional del patrimoni moderniste. És el cas d'Alcoy, Novelda i Sueca.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Modernisme valencià.- Modernisme valencià en Wikipedia