Cultura valenciana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 16:11 23 set 2009 per Vixca Valencia (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «{{metaplantilla de avisos | tipo = aviso | imagen = 50px|{{ #if: {{{2|}}}{{{3|}}}|{{{2}}} de {{{3}}}|Sense data}} | texto = ...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca

La cultura valenciana té les seues arrels en les influències que els diferents pobles han deixat després del seu pas per la península a lo llarc dels sigles. Ademés la història, la geografia i la presència del mar mediterràneu ha contribuït significativament en la formació de la cultura actual.

Encara que n'hi ha un patrimoni cultural comú a tots els valencians, la marcada singularitat de les nostres regions ha donat lloc a múltiples manifestacions culturals a lo llarc del territori. Eixes manifestacions han tingut reflex en tots els camps: La llengua, la música, la gastronomia, el folklore, etc.

Llengua

Extensió del Valencià

La llengua del poble valencià és la llengua valenciana, símbol molt important de la cultura valenciana. És oficial segons 7.1 de l'estatut d'autonomia valencià.

Els seus orígens se remonten al llatí parlat i cultivat en terrenys íbers, que canviaren al seua llengua (Ibèric) pel llatí, que en el pas del temps anà evolucionant fins arribar a lo que hui coneixem com valencià.

Fon llengua molt important a en lliteratura important com el famós llibre que va recórrer tota Europa, Tirant lo Blanch de Joanot Martorell, la primera Bíblia traduïda a una llengua romanç, de les primeres llengües en tindre un segle d'or lliterari, ademés de ser la llengua d'un important regne mediterràneu i aragonés, el Regne de Valéncia i passar pel Vaticà en els Borja.

En tot i això, el valencià no és llengua parlada en tot lo territori valencià, n'hi han comarques denominades "de la zona castellanoparlant" en les que el mossàrap (valencià) s'ha acabat perdent, com poden ser els Serrans, el Baix Segura, la Foya de Bunyol, la Plana d'Utiel, etc.

Deport

El deport tradicional per antonomàsia és el joc de la pilota valenciana, i existix una selecció valenciana que participa en les competicions de pilota internacionals oficials. Este deport se practica en més de huit modalitats distintes, be en el carrer o be en un trinquet. Durant les partides és típic que el públic es trobe invadint el àrea de joc,i un o dos marchadors arrepleguen les apostes que fan pel equip de blaus o pel de rojos, els únics colors utilisats en la indumentària dels pilotaris. La importància que se li dona a este deport és tal que des de fa varis en les escoles públiques s'inclou com a matèria educativa, i la disponibilitat obligatòria d'un trinquet en les seues instalacions deportives.

Atre dels deports més característics és la colombicultura, o coloms deportius, que se començà a practicar especialment a partir dels anys 20 del segle XX, estenent-se per tot el país, del que s'estrena una raça pròpia de colom, el buchó valencià. El motociclisme és atra de les pràctiques tradicionals considerades com a deportives, del qeu se dispon del Circuit de Chest a on se disputa el Gran Premi de la Comunitat Valenciana. També és tradicional el joc de la petanca, sobre tot en les zones rurals.