Yule
Les festes de Yule (del nòrdic antic: Júl, també cridades Jul, Julblot, jól, jólablót, joulu, «temps de Yule» o «temporada de Yule») són festivitats històricament observades pels pobles germànics. Els acadèmics han relacionat les celebracions originals de Yule en la Cacera Salvage, el deu Odín i l'event pagà del Mō draniht («Nit de les Mares») anglosaxó. Se celebren cada solstici d'hivern. És esta una celebració dels pobles nòrdics, relacionada en la mitologia celta germana i el paganisme nòrdic. El Yule originalment durava dotze dies.
Més tart, per a convertir als pagans més fàcilment, Yule es ”va reformular de forma cristiana”, donant lloc al terme anglés Christmastide (Temps de Nadal). Algunes costums i tradicions nadalenques actuals, com el tronc de Yule, la cabra de Yule, el javalí de Yule, les vores de Yule, l'arbre de nadal i les decoració de muérdago, estan relacionades en antigues tradicions paganes del Yule. En les llengües escandinaves, aixina com en el finlandés i l'estoni, encara s'utilisen térmens similars a Yule per a descriure el Nadal i atres festes que se celebren durant l'hivern.
Orígens
La festa tradicional de Yule té els seus orígens en l'Escandinavia precristiana. Constituïa sobretot una festa de la família i va estar sempre dedicada a la fertilitat, als solsticis i a la família. Era una festivitat a on també es recordava als ancestrs, els amics absents, i la taula a on se celebrava la festa es preparava en esplendor i magnificencia, davant la tomba dels parents fallits i priorisant l'hospitalitat cap als forasters.
Descripció
Actualment en la cultura neopagana, esta celebració ha segut reconstruïda en molt variats grups, com en el cas de la Religió Ásatrú en dotze dies de celebracions; i la Religió wicca, que alguns apliquen una forma de celebrar estes festes a través de huit dies solars festius, cridats comunament Sabbats de la roda anual. Les festes de Yule se celebren en el solstici d'hivern: en l'hemisferi nort, prop del 22 de decembre, i en l'hemisferi sur, al voltant de 21 de juny.
Yule i Yuletide, de la mateixa manera que la Festivitat de yalda (una festa hivernal iraní), són térmens arcaics indoeuropeus usats per a referir-se a la tradició antiga que observa els canvis naturals causats per la rotació de la terra al voltant del sol i els seus efectes en la collita alimentícia durant el solstici d'hivern. En la celebració de Yuletide, com en aquella, és costum entonar cançons per a proveir aixina una atmòsfera relaixada.
Les persones que no estan familiarisades en la mitologia nòrdica i el paganisme europeu simplement no sabrien distinguir entre les paraules Yule (Joul), Nadal i la Nativitat, que en cert sentit són sinònims i a la mateixa volta antònims. Este us o terme encara sobreviu en moltes cançons nadalenques o villancicos, aixina com en la costum ancestral del tronc de Nadal (Yule log) i la confecció associada d'una coca o pastiç cridat igualment Yule log o tronc de Nadal, en referència directa al tronc ritual d'esta festivitat ancestral.
La paraula yule encara existix en algun dialecte escocés, en el terme jul en Noruega, Dinamarca i Suècia, i en el terme joulu en Finlàndia. En l'actualitat se sol considerar el periodo festiu comprés des del dia de Nit de Nadal fins al cap del primer dia de l'any o, especialment en Anglaterra, fins al dia de Reis.
Referències
- Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig
- Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
- Christian-J. Guyonvarc'h y Françoise Le Roux, La civilisation celtique, Éditions Ouest-France, col. «De mémoire d’homme: l’histoire», Rennes, 1990, ISBN 2-7373-0297-8
- Danaher, Kevin (1972) The Year in Ireland: Irish Calendar Customs Dublin, Mercier. ISBN 1-85635-093-2 pp.86-127
- Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999
- Nora Chadwick, The Celts (Penguin, 1970)
Bibliografia
- Campbell, John Gregorson. The Gaelic Otherworld, editado por Ronald Black. (1900, 1902, 2005). Birlinn Ltd. pp. 559–62. ISBN 1-84158-207-7
- Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
- D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
- Danaher, Kevin. Irish Folk Tradition and the Celtic Calendar. In The Celtic Consciousness, ed. Robert O'Driscoll. New York: Braziller, 1981. pp. 217–42. ISBN 0-8076-1136-0. On specific customs and rituals
- Renée Grimaud, Nos ancêtres les Gaulois, Éditions Édilarge, Rennes, 2001, ISBN 2-7028-4542-8
- Rosaspini Reynolds, Roberto (1999). Mitos y Leyendas Celtas. Buenos Aires:Ediciones Continente. ISBN 950-754-069-5
- Venceslas Kruta, Les Celtes, Histoire et dictionnaire, Éditions Robert Laffont, col. «Bouquins», París, 2000, ISBN 2-7028-6261-6
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Yule.