Història de la República Dominicana
La història de la República Dominicana es remonta a l'any 600 d.C., quan els ocupants de l'illa eren els taíns. L'illa de Quisqueya va ser reclamada per Espanya en l'any 1492, i va formar part de l'Amèrica espanyola.
A partir del sigle XVII els francesos es varen anar instalant en l'oest de l'illa creant lo que despuix seria Haití. Espanya va entregar la seua part de l'illa de Santo Domingo a la França republicana en ser derrotada en 1795, en lo que tota l'illa va passar a ser colónia francesa. Despuix de l'independència d'Haití en l'any 1804, els francesos varen retindre el restant de l'illa fins a l'any 1809.
Despuix d'un breu intent d'independència, els dominicans varen caure baix el control d'Espanya, que va recuperar la part oriental de l'illa baixe el Tractat de París (1814). El poble de Santo Domingo va decidir rebelar-se contra Espanya en novembre de 1821 per a unir-se al país suramericà de Gran Colòmbia, rebujat pel deute de Bolívar en Haití, sent la mateixa situació en EE.UU., quedant l'opció d'anexar la República a Espanya.
Haití va ocupar la república en l'any 1822, i la república va lluitar per la seua independència fins que finalment es va conseguir [[Independència de la República Dominicana|en 1844]].
Per una forta recessió econòmica, amenaces haitianes i la guerra de secessió en els Estats Units Espanya va reanexionar el país en 1861, i no va ser fins a l'any 1865 que la República Dominicana va recuperar la seua independència definitivament. Des de la década de 1860 fins a la década de 1910, el país va experimentar conflictes interns, lo que va conduir a una [[Ocupació nortamericana de la República Dominicana (1916-1924)|invasió i ocupació]] del país per part dels Estats Units de 1916 a 1924.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Història de la República Dominicana.
| ||||||||||||||||
.svg)