Mèxic
| Estados Unidos Mexicanos Estats Units Mexicans | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Mèxic (náhuatl: Mēxihco, espanyol: México), oficialment Estats Units Mexicans, és una república democràtica, representativa i federal integrà per 32 entitats federatives que ocupa la part meridional d'Amèrica el Nort. D'acort en la Constitució vigent, la sèu dels poders de la federació és la Ciutat de Mèxic, del qual son territori ha segut designat com a Districte Federal.
Llimita al nort en els Estats Units d'Amèrica, al est, en el golf de Mèxic i el mar Caribe; al sur-est, en Belice i Guatemala, i al oest en el ocean Pacífic. La superfície mexicana ocupa una extensió propera als 2 millons de km2, que el coloquen en la decimoquarta posició entre els països del mon ordenats per superfície. En este territori habiten més de 107 millons de persones, per lo que se tracta de la nació hispanoparlant en major població. Per atra part, el espanyol conviu en Mèxic en numeroses llengües indígenes, reconegudes oficialment com nacionals pel Estat mexicà.
El poblament d'este territor se remonta posiblement a 12 - 14 mil anys pac al passat -encara que n'hi ha una discusió científica pendent de resoldre, en respecte del temps en que arribàren els primers pobladors del continent americà-, temps en el que se succeiren en exie mateix espai numerosos pobles, que inclouen tant a cultures mesoamericanes agrícoles com a els nòmades de Aridoamèrica i els pobles oasisamericans. Tras la conquista espanyola, Mèxic inicià la lluita per sa independència política en 1810. Posteriorment, durant prop d'un sigle el país se vegué envoltat en una série de guerres internes i invasions extrangeres que tingueren repercusions en tots els àmbits de la vida dels mexicans. Durant bona part del sigle XX (principalment la primera mitat) tingué lloc un periodo de gran creiximent econòmic en el marc d'una política dominà per un sols partit polític.
Pel volumen net del seu producte intern brut (PIB), se considera a Mèxic la decimotercera economia mundial -encara que en 2001 havia segut la novena-. En tot i això, la repartició de la riquea és tan desigual que en el país coexistixen municipis en índices de desenroll humà similars als de les nacions com Alemanya o Síria. Durant una bona part del sigle XX, la principal font de divises extrangeres del país fon la venta de petròleu, encara que durant este sigle itngué lloc un procés d'industrialisació que va permetiri al pais diversificar sa economia. Les remeses dels treballaors mexicans en el exterior han vengut creixquent any en any, hasda aplegar a representar el 3% del PIB nacional i una de les principals fonts de divises extrangeres per al país, precisament al costat dels ingresos per exportacions petroleres i el turisme. Atra gran problemàtica social és el aument dels índices de incidència delictiva en el país, especialment la relativa al narcotràfic.