Simonia
La simonia és, en el cristianisme, la compra o venda de lo espiritual per mig de diners o atres bens materials.[1] Inclou càrrecs eclesiàstics, sacraments, relíquies, promeses d'oració, la gràcia, la jurisdicció eclesiàstica, l'excomunió, etc. El Papa Gregori VII (1020-1085), abans monge clunenc Hildebrant de Soana, acabà en la venda de càrrecs eclesiàstics durant la cridada Querella de les Investidures.
La paraula simonia deriva d'un personage dels Fets dels Apòstols cridat Simó el Mac, qui volgué comprar-li a l'apòstol Pere[2] el seu poder per a fer milacres i conferir, com ells, el poder del Espirit Sant, lo que li supongué la reprovació del Apòstol: «¡Que el teu diners desaparega en tu, donat que has cregut que el don de Deu s'adquirix a preu d'or!»
