Simonia
La simonia és, en el cristianisme, la compra o venda de lo espiritual per mig de diners o atres bens materials.[1] Inclou càrrecs eclesiàstics, sacraments, relíquies, promeses d'oració, la gràcia, la jurisdicció eclesiàstica, l'excomunió, etc. El Papa Gregori VII (1020-1085), abans monge clunenc Hildebrant de Soana, acabà en la venda de càrrecs eclesiàstics durant la nomenada Querella de les Investidures.
La paraula simonia deriva d'un personage dels Fets dels Apòstols nomenat Simó el Mac, qui volgué comprar-li a l'apòstol Pere[2] el seu poder per a fer milacres i conferir, com ells, el poder de l'Espirit Sant, lo que li supongué la reprovació de l'apòstol: «¡Que el teu diners desaparega en tu, donat que has cregut que el don de Deu s'adquirix a preu d'or!»
