Andrés Mayoral
| Andrés Mayoral Alonso de Mella | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Religiós | ||
| Naiximent: | Març de 1685 | ||
| Lloc de naiximent: | Molacillos, Zamora, Espanya | ||
| Defunció: | 6 d'octubre de 1769 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Andrés Mayoral Alonso de Mella, conegut com l'Arquebisbe Mayoral (Molacillos, Zamora, març de 1685 - † Valéncia, 6 d'octubre de 1769) fon un eclesiàstic espanyol.
Biografia[editar | editar còdic]
Estudià en l'Universitat Complutense d'Alcalà d'Henares i en l'Universitat de Salamanca. En finalisar els seus estudis ocupà la canongia magistral de Lleó. Fon canonge llectoral en Sevilla i bisbe de Ceuta des del 9 d'abril de 1731 fins a l'any 1737. En Ceuta promogué la construcció del sagrari de la catedral.
En l'any 1737 Felip V el va propondre per a l'Arquebisbat de Valéncia, sent ratificat pel Papa Clement XII el 25 de giner del mateix any. Prengué possessió el 31 de març de 1738 per mig de procurador, i el 8 de setembre feu la seua entrada en la sèu.
En Valéncia es va dedicar a contrarrestar l'influència dels enciclopedistes francesos i les seues idees racionalistes, per ad açò va impulsar la creació de centres docents, com la Casa de Santa Rosa de Lima, el Seminari Andresià i atres coleges en la ciutat de Valéncia, aixina com la Casa de l'Ensenyança de Xàtiva. Fundà aixina mateix la biblioteca pública del Palau Arquebisbal, en més de 12.000 volums. En l'any 1761 va crear el Museu Diocesà.
En l'any 1762 dispongué que els llibres parroquials s'escrigueren en castellà.
Es preocupà per sanejar l'administració arquebisbal, portant una cuidada contabilitat dels bens catedralicis. Va tallar els abusos en el cult i els sacraments: en l'any 1763 prohibí les processons de disciplinants.
Andrés Mayoral fon benefactor de l'Hospital General, del Colege Imperial d'Òrfens de Sant Vicent i de la Casa de la Misericòrdia.