Antoni Rubió i Lluch

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Antoni Rubió i Lluch
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Historiador i escritor.
Naiximent: 1856
Lloc de naiximent: Valladolit, Espanya
Defunció: 1937
Lloc de defunció: Barcelona, Espanya

Antoni Rubió i Lluch (Valladolit, 1856 - Barcelona, 1937) fon un heleniste, historiador, migevaliste i escritor espanyol. Era fill de Joaquim Rubió i Ors, i fon pare de Jordi Rubió i Balaguer.

Biografia

Antoni Rubió fon catedràtic de Filosofia i Lletres en l'Universitat de Barcelona. Amic de Marcelino Menéndez Pelayo i companyer seu de carrera, se li sol comparar en ell com a representant de l'erudició del Positivisme en el camp de la cultura lliterària. Tingué entre els seus discípuls a Ángel Valbuena Prat. Feu estudis sobre els catalans en Grècia (L'expedició catalana a l'orient vista pels grecs) i Ramon Llull. Feu investigacions sobre els orígens de la llengua catalana. Escrigué un llibre titulat Documents Per L'Historia de la Cultura Catalana Mig-Eval (Barcelona, 1908). Fon acadèmic de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) en 1930.

Obra

Apart del llibre comentat abans, Antoni Rubió escrigué diverses obres, entre atres:

  • Los catalanes en Grecia: últimos años de su dominación, cuadros históricos Madrid (Voluntad, 1927).
  • Estudio crítico-bibliográfico sobre Anacreonte y la colección anacreóntica, y su influencia en la literatura antigua y moderna. Tesis doctoral llegida el 9 de novembre de 1878 en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Madrid (Barcelona, 1879, Imprenta de la Viuda é Hijos de J. Subirana).
  • Discursos llegits davant la Real Acadèmia Espanyola en la recepció pública d'Antoni Rubió i Lluch el 23 de març de 1930 (Barcelona, 1930, Ángel Ortega).
  • Don Guillermo Ramón de Moncada: bosquejo histórico (Barcelona, 1886, imprenta y litografía de los Sucesores de N. Ramírez y Cª).
  • Manuel Milà i Fontanals: Notes biogràfiques i crítiques (Barcelona: Edició de l'Associació protectora de l'ensenyança catalana, 1918, Durán, impressor-llibreter).
  • Estudios Hispano-Americanos: Colección de artículos publicados desde 1889 a 1922 (Bilbao, Edit. Eléxpuru Hermanos, 1923).
  • Sumario de la Historia de la Literatura Española (Barcelona, Imprenta de la Casa Provincial de Caridad, 1901).
  • La Acrópolis de Atenas en la época catalana (Barcelona, 1908, Imprenta Barcelonesa).
  • Edición de Curial y Guelfa Novela catalana del quinzen sigle / publicada á despeses y per encarrech de la "Real Academia de Buenas Letras".
  • Traducció de Noveles gregues per Demetrio Bikelas, Jorge Drosinis, Argyros Eftaliotis... etc. (Barcelona, Durán y Ca., 1893).

Vore també

Cites

… fins a l'any 1362 no existis la llengua catalana, d'aon es deduix que malament pugueren durla els catalans l'any 1238, quant la conquista de Valencia, sino va existir fins a 124 anys despuix
Documents Per L'Historia de la Cultura Catalana Mig-Eval (Barcelona, 1908, Volum I). Antoni Rubió i Lluch

Enllaços externs