Benimaclet (Barri)
Benimaclet és un barri i un districte (número 14) de la ciutat de Valéncia (antic poble anexionat), en la part nort-est de la ciutat, que llimita en el barri d'Orriols a l'oest, Alboraya al nort, l'Universitat Politècnica de Valéncia a l'est i la ronda de Trànsits (Primat Reig) al sur.
La seua població era de 24.673 habitants en l'any 2008.
El poble
Completament absorbit per la ciutat, antigament era d'entitat pròpia, EN la seua Iglésia, plaça major i una distribució de carrers com atres pedanies que han segut absorbides per la capital. Encara existixen antics cartells en alguns carrers en que posa lliteralment "Poble de Benimaclet". Benimaclet va ser municipi, i tingué alcaldia pròpia i autònoma, des dels inicis del sigle XVI fins a l'any 1878, any en que va ser anexionat a la ciutat de Valéncia, obligat per la Diputació de Valéncia, que no va voler ajudar-lo a pagar els seus deutes. Des de l'any 1878 fins a l'any 1970, va ser pedania de la ciutat de Valéncia, i tingué alcalde pedàneu del poble. La consciència de poble queda patent escoltant als seus habitants, que quan es dirigixen a fer compres al centre de la ciutat de Valéncia ho expressen dient: Me'n vaig a Valéncia... o els habitants de la seua amenaçada horta, quan van a Benimaclet, s'expressen dient per eixemple: Anem a missa al poble.
En l'any 1988 es va acordar que Benimaclet anava a ser urbanisat cap a l'est, en el PAI de Benimaclet - quatre voltes intentat - s'ha conseguit degradar la terra més fèrtil de Benimaclet i s'han abandonat alqueries i terres.
Actualitat
Actualment és un barri molt viu, ple d'estudiants, per la seua proximitat a les universitats, i en un gran associacionisme, com ara l'Associació de Veïns de Benimaclet, la plataforma veïnal Benimaclet Viu, els numerosos casals fallers o la confraria del Crist de la Providència de Benimaclet (entitat fundada en el sigle XVI i que, actualment, persistix organisant les festes patronals en el més de setembre).
És també un dels barris de la ciutat a on encara se sent parlar majoritàriament el valencià en els comerços. També és considerat per alguns com un foc important del valencianisme jove de la ciutat de Valéncia, en activitats i festes com el famós Carnestoltes de Benimaclet, un dels més importants de la ciutat. El creiximent del barri cap al nort, juntament en la recentment construïda ronda, l'han aproximat més a Orriols i ha permés una millor comunicació entre el barri i el poble d'Alboraya.
Des de l'any 1995, Benimaclet està conectat en el centre de Valéncia i l'horta (fins a Rafelbunyol) per les estacions de metro de Benimaclet i Machado (llínea 3). Ademés, l'estació de Benimaclet servix d'intercanviador per al tramvia (llínees 4 i 6).
Patrimoni
- Alqueria Panach: es tracta d'un edifici del sigle XVIII, i és un dels pocs eixemples que en quedaven en la ciutat. Es trobava en mal estat de conservació, i va patir un incendi en l'any 2006.
- Alqueria Tello, actualment restaurada. Antic centre de Flores Amanda.
- Camins històrics: Farinós, Vera i Fonts. Vertebren Benimaclet en l'Horta de Vera.
- Santuari de Vera.
- Iglésia de l'Assunció de la Mare de Deu.
Referències
- «Districte 14. Benimaclet». Oficina d'Estadística. Ajuntament de Valéncia, 2008.
- Desagraviar a Benimaclet i la seua iglésia, Las provincias.es (castellà)
- Paco Moreno. «Un incendio arrasa parte de una alquería del siglo XVIII en la antigua huerta de Benimaclet» (en castellà). Las Provincias.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Benimaclet (Barri).