Albert Guallart Ramos
| Albert Guallart Ramos | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Ceramiste i pintor | ||
| Naiximent: | 24 d'abril de 1936 | ||
| Lloc de naiximent: | Onda, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Albert Guallart Ramos (Onda, 24 d'abril de 1936) és un professor de Belles Arts, ceramiste i pintor valencià. Catedràtic de Dibuix des de l'any 1967, ha eixercit com a pintor i professor despuix de la seua jubilació, havent rebut premis i distincions a la seua carrera artística.
Biografia
Pronte va destacar Albert en l'art de la ceramica en el seu taller familiar del carrer Núñez de Arce, en el centre de l'antic Castello. Tant ell com els seus germans, Rafael i Fernando, varen deprendre de son pare, Rafael Guallart Carpí, prestigiós ceramiste que havia begut de l'art ceràmic d'Alcora, Ribesalbes i Onda.
Albert Guallart, fill d'un afamat ceramiste de Castelló, pronte va deprendre les bases de la ceràmica i el dibuix, conseguint una beca del Patronat d'Igualtat d'Oportunitats per a estudiar Belles Arts en la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, en Valéncia. Alumne del pintor Joan Batiste Porcar, va obtindre alguns premis durant la seua carrera. Despuix de concloure la seua llicenciatura en l'any 1959 va iniciar la seua llabor docent en institucions artístiques de la Comunitat Valenciana i en Madrit, a on va guanyar l'oposició a Catedràtic de Dibuix de l'Institut Francesc Ribalta per a despuix traslladar-se a l'Institut Penyagolosa, abdós en Castelló. Posteriorment fon professor de dibuix tècnic en l'antic Colege Universitari de Castelló (CUC) i en l'Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED).
Casat en Margarita Sanfeliu, té dos filles, Flaminia i Patricia.
El ceramiste Guallart ha desenrollat la seua vida professional en Castelló de la Plana, província valenciana de tradició i producció ceràmica que s'exporta a tot lo món. Els seus treballs per a l'indústria han segut ingents, i també el número d'exposicions artístiques tant de la seua ceràmica com de la seua pintura. Ha expost en mostres colectives de Valéncia i Alacant entre els anys 1957 i 1961, i individualment en el Colege Universitari de Castelló (1972), la Casa de la Cultura (1973), en les sales Nonell, Derenzi i Artex, en els Ajuntaments de Sogorp (1979), Vilarreal (1981), Benicarló i Castelló, i en el Museu Nacional de Ceràmica “González Martí”, entre uns atres.
Ha expost vàries vegades en Valéncia, Alacant i Castelló, obtenint valiosos premis. La seua extensíssima obra està escampada per tot lo Regne de Valéncia, principalment en Castelló.
Albert, té dos germans: Rafael, que també és ceramiste i Ferran.
Obra
Començant la seua llabor professional junt al seu pare, el ceramiste Rafael Guallart, va participar en el panel dels patrons de Lledó, en el fris de la llonja del port, el mapa provincial i els escuts de la Plaça de Maria Agustina, en Castelló de la Plana. Destaquen en la seua obra els grans murals de finques en la Plaça Clavé, en el carrer Asensi, en l'Institut Penyagolosa, en la fàbrica de Diago i l'Iglésia Archiprestal del Grau de Castelló. Com a pintor són rellevants els frescs de la parròquia de Santa Joaquina de Vedruna.
Premis i distincions
Obtingué el premi Roig en els anys 1957 i 1958. Està en possessió de la Creu de Sant Hermenegilt i condecoracions de la Casa de Múrcia, dels Moros i Cristians de Capdet, de l'Associacio de veïns de Rafalafena de Castelló, etc...
El 20 de febrer de 2008, l'associacio castellonenca Gregal li va otorgar el Premi Nacional a les Virtuts Humanes. El 3 de decembre d'eixe mateix any, en el Palau de la Diputacio de Castelló, se li va rendir un gran homenage en assistència de membres de tota la societat castellonenca.
En l'any 2009, l'associació castellonenca Cardona i Vives li concedí el premi Fadrí "Vinatea" per la seua gran llavor professional i artística.
Reconeiximents
Respectat i admirat per tots els estaments artístics, socials i educatius del Regne de Valéncia, en l'any 2007 va rebre un gran homenage, que incloïa l'exposició i el llibre sobre la seua obra titulat Albert Guallart, l'aristocràcia de la ceràmica.