Bresquillera
La bresquillera, en castellà melocotonero, és l'arbre que fa les bresquilles, és caducifoli de la família de les rosàcees (Prununs persica), en fulles llanceolades i serrades, flors de color rosa i solitàries; el seu fruit és la bresquilla.
Orige
És un arbre originari d'Afganistan, China i Iran. Fon portat a Occident pels romans que ho varen prendre com a originari de Pèrsia i aixina ho varen denominar. Esta denominació, «persica» —usada en les seues antigues denominacions genèriques o específiques (Prunus persica, Amygdalus persicus, Persica vulgaris, ...)— persistix en numerosos noms populars ibèrics —i d'atres paisos— com, per eixemple, albèrchic (el pèrsic) o bresquilla/fresquilla (per metàtesis de «persquilla»).
Descripció
És un arbre de fins a 6-8 m. d'altura, caducifoli i inerme. Els fulls són oblongues-llanceolades o elíptiques, acuminades, cuneades en la base, serrades en dents glandulífels, glabrescents, en estípules caduques denticulades. Les flors són solitàries o geminades i en numeroses bràctees. Els sépals són erectes sancers i els pétals denticulats en l'àpiç, de color rosat fort. L'ovari pot ser pubescent o glabre i el frut derivat, de 4-8 cm. de diàmetro, és una drupa comestible subglobosa en mesocarpi molt carnós i endocarpi (os) profundament solcat i alveolat en una sola llavor armelosa no comestible, per la presència, encara que en menuda cantitat, d'un precursor del cianur, l'amigdalina: un compost de glucosa, benzaldehít i cianur que, baix l'acció d'un ferment (emulsina) es descompon, produint àcit cianhídric, potencialment mortal. Per tal motiu, la seua llavor és tòxica.