Carlos Fabra Andrés
| Carlos Fabra Andrés | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Advocat i polític | ||
| Naiximent: | 17 de juny de 1912 | ||
| Lloc de naiximent: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 14 de març de 1979 | ||
| Lloc de defunció: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Carlos Fabra Andrés (Castelló de la Plana, 17 de juny de 1912 - 14 de març de 1979) fon un advocat i polític valencià. Fon procurador a Corts durant el franquisme, alcalde de Castelló de la Plana entre 1948 i 1955 i president de la Diputació Provincial entre 1955 i 1960.
Biografia
Fill i net de polítics, la seua vida va girar entorn a l'administració pública, a la que es va dedicar despuix de la Guerra Civil. Naixqué el 17 de juny de l'any 1912 en la ciutat de Castelló, fon fill de Luis Fabra Sanz, diputat nacional per la CEDA i reputat polític castellonenc, i net de Victorino Fabra Adelantado, cacic lliberal i cap polític de la província de Castelló.
Els primers estudis de bachillerat els feu en les Escoles Pies de Castelló i despuix estudià Dret en l'Universitat de Valéncia i es va graduar per l'Universitat de Madrit en 1934. Ya en 1932 fundà la Joventut Catòlica de Castelló i va militar en les joventuts de la Dreta Regional Agrària. Durant la Guerra Civil es va allistar en l'eixèrcit franquiste com a Alferes de Complement, dins del VII Regiment de Caçadors ceutís. Participà en la Batalla de l'Ebre i despuix va ascendir a tinent per mèrits de guerra. En l'any 1939 fon nomenat delegat de la Confederació Nacional d'Excombatents. Casat en Marta Carreras, fon el pare del polític Carlos Fabra Carreras, president de la Diputació Provincial de Castelló pel Partit Popular.
En 4 de novembre de l'any 1941 es casà en Carmen Carreras Bellver, el matrimoni tingué cinc fills: Luis, Carlos, José Alberto, María Ángeles i Mari Carmen.
Trayectòria política
Des de l'any 1943 ocupà càrrecs de direcció local i provincial dins del Moviment Nacional, i entre juny de 1948 i març de 1955 fon nomenat alcalde de Castelló de la Plana i procurador a Corts franquistes. Durant el seu mandat intentà modernisar urbanísticament la ciutat, equipant algunes infraestructures i municipalisà distints monuments, com el Castell de Peníscola, el Palau del Cardenal Ram de Morella, el Castell d'Alcalà de Chivert, Santa Magdalena de Polpís i la Torre del Rei d'Oropesa, al mateix temps que va eixercir com a promotor del Camp de gòlf Mediterràneu i de l'urbanisació La Coma. També va organisar els actes del VI Centenari de la troballa de la Mare de Deu del Lledó. De 1955 a octubre de 1960 fon president de la Diputació Provincial, i de 1968 a 1972 fon decà del Colege d'Advocats de Castelló. També fon conseller del Banc d'Espanya i assessor de la Caixa d'Aforros i Mont de Pietat de Castelló.