Vicent Pitarch i Almela
| Vicent Pitarch i Almela | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Filòlec, professor i escritor. | ||
| Naiximent: | 1942 | ||
| Lloc de naiximent: | Vilarreal, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Vicent Pitarch i Almela (Vilarreal, 1942) és un filòlec, professor i escritor valencià d'ideologia pancatalanista.
Biografia
Vicent Pitarch naixqué en la població de Vilarreal, en la comarca de la Plana Baixa. Estudià Filosofia i Lletres en les universitats de Valéncia i Barcelona; en esta última es doctorà en Filologia Catalana. Ha segut catedràtic de bachillerat, professor associat en l'Universitat Jaume I de Castelló i és membre de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i de la Societat Catalana de Sociolingüística. És autor de llibres de text de llengua i lliteratura catalanes i ha publicat treballs de sociolingüística, sobre la cultura catalana al País Valencià (sic).
Fundà en l'any 1969 i dirigí en Vilarreal el programa radiofònic Nosaltres (sic) els valencians de Ràdio Popular de la Plana; posteriorment fon cofundador (1975) del Parvulari El Rotgle (sic), la primera escola en català de Castelló de la Plana.
Es presentà com a cap de la llista d'Esquerra Independent de Castelló a les eleccions municipals de 1979, fon elegit tinent d'alcalde. En l'any 1982 dirigí eixe partit polític, una de les formacions polítiques que s'integrarien en Unitat del Poble Valencià (UPV), del qual fon un dels portaveus. Participà en l'organisació dels cursos de català de l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE) de l'Universitat de Valéncia.
Des de l'any 1985 és membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans (Secció Filològica). És vicepresident de la Fundació Carles Salvador i membre del patronat de la Fundació Huguet. Perteneix a l'Associació d'Escriptors (sic) en Llengua Catalana i la Cooperativa de lletres El Pont.
Ha segut premiat per diferents entitats i partits polítics d'ideologia pancatalanista.
També ha publicat diversos llibres com: Curs de llengua catalana (1977), Les Normes de Castelló. Textos i contextos (2002) i Pompeu Fabra, l'autoritat admirada pel valencianisme (2011).