Cronologia historica de la llengua valenciana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Cronologia historica de la llengua valenciana

Cronologia historica de la llengua valenciana és un llibre editat pel Servici de Publicacions de la Diputació de Valéncia en l'any 2007 dels autors, la filòloga Teresa Puerto i de l'investigador Joan Ignaci Culla.

El llibre conté 513 pàgines i és una edició especial resultat d'una llarga investigació de la catedràtica de llengua anglesa, Teresa Puerto i l'aportació documental i també treball d'investigació de Joan Ignaci Culla en l'objectiu de clarificar alguns fets esencials en defensa de la llengua valenciana.

L'obra presenta una recopilació de testimonis documentals i es convertix aixina en un gran manual de consulta sobre la llengua valenciana, des de l'época ibèrica i fins al sigle XXI. Es realisa una profunda i exhaustiva investigació del patrimoni llingüístic valencià a lo llarc de l'història.

Entre els documents seleccionats i recopilats per a l'estudi, es troben el Privilegi de Pere III, el Gran, de l'any 1386, otorgant a la ciutat de Valéncia el Consolat del Mar, la Bíblia de Bonifaci Ferrer, el Tirant lo Blanch de Joanot Martorell i la Cartoixa o l'Història de Josep de Roig de Corella, entre uns atres.

El seu ISBN és 978-84-77954705 (Valéncia, 2007).

Cites

L'humillant situació llingüística que tenalla al resignat poble valencià, agredit des de fa més de dos sigles en la seua històrica llengua, en la seua cultura, en sa identitat i en la seua Senyera, fa necessària, una volta més, la publicació d'este llibre-testimoni que guarde per a la memòria històrica de les nostres futures generacions lo que nos neguen pseudollingüístes fidelisats, acadèmics entreguistes i acomplexats polítics pobres en cultura.
Pròlec del llibre Cronologia historica de la llengua valenciana
El llibre Cronologia historica de la llengua valenciana és una antologia excelent de documents històrics i testimonis lliteraris de la nostra vetusta Llengua Valenciana (els vestigis escrits de la qual es remonten al sigle X) , i que demostren l'autenticitat de la seua inqüestionable existència. La definició “Estic escrivint en la meua llengua materna valenciana” és constantment usada pels nostres lliterats en el pròlec i epílec de les seues obres. Jamai utilisaren l'expressió “català”, que va permanéixer a lo llarc dels sigles i fins a 1906 com una mescla de dialectes no estandarisats provinents del provençal
Teresa Puerto

Vore també