Grutes de Sant Josep

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Interior de les coves de Sant Josep

Se coneix com les Coves de Sant Josep o Grutes de Sant Josep a un conjunt de coves que es formaren en el triàsic, prop de 250 millons d'anys, ubicades en el parage del mateix nom situat a uns dos quilómetros de la localitat de La Vall d'Uxó. A pesar de les múltiples visites d'espeleòlecs, encara no es coneix l'orige del riu ni el final de la gruta. En la gruta la temperatura es manté constant a 20 °C durant tot l'any. En els seus 2.750 metros de recorregut actuals, representa la cavitat de major recorregut de la Província de Castelló i la segona de la Comunitat Valenciana. És el riu soterràneu navegable més llarc d'Europa.

Història

La Cavitat de les Coves o Grutes de Sant Josep és coneguda des del Paleolític Superior, és dir, fa uns 17.000 anys, com ho demostren els jaciments arqueològics trobats en la boca d'accés i la proximitat d'un poblat ibèric també nos indica que en esta época la cova ya era coneguda també durant la llarga dominació romana, puix s'ha trobat una làpida dedicada a Gai Gneu Cras, fill del cònsol romà Marc Licini Cras.

Exploració

  • Hi ha referències del sigle XIX sobre la costum de concentrar als veïns al rededor de la font del parage ("La Font de Sant Josep"), a causa de la festivitat de la "Festa de les Flors", a on era habitual que els més atrevits s'adinsaren en la cova. No obstant això, no fon fins a l'any 1902, quan se realisà la primera exploració coneguda, arribant a la "Boca del Forn" (un estret pas que a través del chicotet espai que deixaven les aigües en aquella época, marcava el llímit de la part accessible de la cova).
  • En l'any 1915 el prestigiós historiador Carlos Sarthou Carreres realisà una exploració parcial.
  • En l'any 1926, un grup de veïns superà la "Boca del Forn" i conseguí arribar al Llac de Diana, trobant com a obstacul insalvable la Galeria dels Sifons
  • En 1929, morí Herminio Arroyas Martinez, un veí de la localitat a l'intentar superar la "Galeria dels Sifons". En estos anys escomençen les primeres tentatives de condicionar la cova per a facilitar les visites instalant passareles.
  • Des de l'any 1936 fins a 1950, s'inicien les obres d'urbanisació, en el dragage i construcció d'una presa, per lo que ya en 1950, la Boca de Forn deixa de ser el llímit del recorregut, i per mig de barrinades s'engrandix fins a permetre el pas de les barques.
  • La primera exploració realisada per un grup d'espeleòlecs se realisà en l'any 1954, per part del Centre Excursioniste de Valéncia, i en 1958 este grup confecciona el primer pla topogràfic de la cova.
  • En l'any 1960 es comprova la continuïtat de la cova en superar Joaquín Saludes, del Centre d'Investigacions i Activitats Subaquàtiques de Valéncia, la "Galeria dels Sifons".
  • Les voladures en dinamita permeten obrir este pas en 1961, quedant descobert l'"Estany Blau" i el restant de les galeries que constituïxen el recorregut actual, descobrint també la "Galeria Seca".
  • En els anys successius (de 1971 a 1975), diverses expedicions d'espeleòlecs de Castelló i escafandristes de Barcelona, acabaran per descobrir noves galeries i sifons, després d'arribar fins al final conegut de la cavitat, conseguint els 2.348 metros de llongitut.

Comentaris

Les Coves de Sant Josep són el riu soterràneu navegable més llarc d'Europa, a soles se pot visitar una part d'ell. Pero no solament pel seu atractiu i patrimoni natural est espai és tan singular oferint una experiència única, sino perque ademés posseïx en el seu interior pintures rupestres que estan catalogades i protegides per l'UNESCO de la mateixa manera que tot l'art rupestre de l'arc mediterràneu ibèric, un recurs arqueològic d'alt valor arqueològic que forma part de la llista de la UNESCO del patrimoni de la Humanitat des de l'any 1998.

Enllaços externs

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Grutes_de_Sant_Josep&oldid=147691»