Felix Bloch
Felix Bloch (Zuric, 23 d'octubre de 1905 - Zuric, 10 de setembre de 1983) fon un físic suís que va treballar fonamentalment en els Estats Units i que va obtindre el Premi Nobel de Física en 1952.
Naixcut en Zuric, Suïssa, de pares judeus,[1] va estudiar allí, en la Escola Politècnica Federal de Zuric. Encara que va estudiar primer ingenieria, pronte va canviar als estudis de física. Despuix de 1927, va proseguir els seus estudis de física en la Universitat de Leipzig, obtenint el grau de doctor en 1928. Va permanéixer en Alemanya, a on va estudiar en Werner Heisenberg, Wolfgang Pauli, Niels Bohr i Enrico Fermi. En 1933, va deixar Alemanya, i va marchar a la Universitat de Stanford en 1934. Va adoptar la nacionalitat nortamericana en 1939. Durant la Segona Guerra Mundial, va treballar en temes de energia nuclear en el Laboratori Nacional de Los Alamos, abans de dimitir per a unir-se al proyecte de radar en Harvard.
Fon premiat en 1952, junt en Edward Mills Purcell en el Premi Nobel de Física "pel desenroll de nous métodos en la medició precisa d'efectes magnètics nuclears".
Referències
- ↑ Fraser, Gordon (2012). «The Quantum Exodus». Oxford University Press. p. 182. ISBN 978-0-19-959215-9
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Felix Bloch.
| Predecessor: John Cockcroft Ernest Walton |
 Premi Nobel de Física Felix Bloch i Edward Mills Purcell 1952 |
Successor: Frits Zernike |