Electronegativitat
L'electronegativitat és una mesura de la capacitat d'un àtom (o de manera menys freqüent d'un grup funcional) per a atraure als electrons, quan forma un enllaç químic en una molècula[1] També devem considerar la distribució de densitat electrònica al voltant d'un àtom determinat front a atres distints, tant en una espècie molecular com en sistemes o espècies no moleculars. El flúor és l'element en més @electronegatividad, el #Franci és l'element en menys electronegativitat.
L'electronegatividad d'un àtom determinat està afectada fonamentalment per dos magnitudes: el seu massa atòmica i la distancia promig dels electrons de valència sobre el núcleu atòmic. Esta propietat s'ha pogut correlacionar en atres propietats atòmiques i moleculars. Va ser Linus Pauling l'investigador que va propondre esta magnitut per primera volta en l'any 1932, com un desenroll més del seu teoria de l'enllaç de valència.[2]
La electronegativitat no es pot medir experimentalment de manera directa com, per eixemple, la energia de ionisació, pero es pot determinar de manera indirecta efectuant càlculs a partir d'atres propietats atòmiques o moleculars.
S'han propost distints métodos per a la seua determinació i encara que hi ha menudes diferències entre els resultats obtinguts tots els métodos mostren la mateixa tendència periòdica entre els elements.
El procediment de càlcul més comú és l'inicialment propost per Pauling. El resultat obtingut per mig d'este procediment és un número adimensional que s'inclou dins de l'escala de Pauling. Esta escala varia entre 0,7 per a l'element menys electronegatiu i 4,0 per al major.
És interessant senyalar que la electronegativitat no és estrictament una propietat atòmica, puix es referix a un àtom dins d'una molècula[3] y, por tanto, puede variar ligeramente cuando varía el "entorno"[4]d'un mateix àtom en distints enllaços de distintes molècules. La propietat equivalent de la electronegativitat per a un àtom aïllat seria la afinitat electrònica o electroafinitat.
Dos àtoms en electronegativitats molt diferents formen un enllaç iònic. Parells d'àtoms en diferències menudes d'electronegativitat formen enllaços covalents polars en la càrrega negativa en l'àtom de major electronegativitat.
Escales d'electronegativitat
 |
Est artícul o secció necessita fonts o referències que apareguen en una publicació acreditada, com llibres de text o atres publicacions especialisades en el tema. |
Els diferents valors d'electronegativitat es classifiquen segons diferents escales, entre elles la escala de Pauling anteriorment aludida i la escala de Mulliken.
En general, els diferents valors d'electronegativitat dels àtoms determinen el tipo d'enllaç que es formarà en la molècula que els combina. Aixina, segons la diferència entre les electronegativitat d'estos es pot determinar (convencionalment) si l'enllaç serà, segons l'escala de Linus Pauling:
- Covalent no polar: La seua escala de medició és de 0.0-0.4
- Covalent polar: la seua escala de medició és de 0.4-1.7
- Iònic: La seua escala de medició és d'1.8 en avant.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Electronegatividad de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
- ↑ Electronegativity.", Compendium of Chemical Terminology
- ↑ Plantilla:Cita publicació
- ↑ Pauling, Linus. , Cornell University Press. ISBN 0801403332.
- ↑ Greenwood, N. N.; Earnshaw, A.. , Pergamon. ISBN 0-08-022057-6.