Lligues de fútbol d'Espanya
La Lliga espanyola de fútbol és la principal competició entre equips de fútbol de Espanya.[1] Se celebra anualment des de 1929, i la temporada es desenrolla entre els mesos de setembre (o finals d'agost) i juny (o finals de maig). El torneig consta de lligues (divisions) interconectades entre sí, la màxima categoria de les quals és la Primera Divisió. Al final de cada temporada i en funció dels resultats obtinguts, els equips participants poden ascendir o descendir de divisió.
Sistema de lligues
Lligues masculines
| Categoría | Ligas o divisiones |
|---|---|
| 1 | Primera Divisió 20 equipos |
| 2 | Segona Divisió 22 equipos |
| 3 | Segunda División B 4 grups de 20 equips cada ú |
| 4 | Tercera División 18 grups de 20 equips cada ú |
| 5 | Divisiones regionales |
Ligas femenines
| Categoría | Ligas o divisiones |
|---|---|
| 1 | Primera Divisió 16 equipos |
| 2 | Segona Divisió 7 grups de 14 equips cada ú |
| 3 | Divisiones regionals |
Sistema de competició
Equips participants
Per a poder participar en la Lliga espanyola els clubs deuen estar federats. En el cas de les categories professionals (Primera i Segona Divisió), els clubs també deuen complir els requisits exigits per la Lliga de Fútbol Professional (LFP).
A diferència d'atres paisos, els equips filials poden participar en la Lliga, encara que mai en una divisió igual o superior a la de l'equip al que pertanyen.
Desenroll de la competició
Encara que el número d'equips que integren cada divisió varia, totes les categories seguixen un mateix sistema de competició. El torneig es desenrolla entre els mesos de setembre (o finals d'agost) i juny (o finals de maig) del següent any. Cada club s'enfronta dos ocasions als demés equips de la seua mateixa divisió (una volta en camp propi i una atra en el del contrari), seguint un calendari establit per sorteig a principi de temporada. Generalment es disputa una jornada cada semana (coincidint en el fi de semana). Les trobades finalisen als noranta minuts, sense pròrrogues ni tanda de penaltis en cas de terminar en empat.
Puntuació i classificació
En funció del resultat al final de cada partit, els equips obtenen una série de punts: tres per al guanyador, zero per al perdedor i un punt per a cada equip en cas d'empat. Al final de la temporada s'elabora una classificació en funció dels punts acumulats a lo llarc del campeonat.
Si dos equips terminaren en igualtat de punts, el primer criteri de desempat és el resultat de l'enfrontament directe entre aquells equips que terminen el torneig en igualtat de punts. Segon criteri:és la millor diferència entre gols anotats i rebuts. En cas que hagen segut tres o més els equips implicats en l'empat, es té en conte en primer lloc el número de punts obtinguts en els enfrontaments entre els clubs implicats, seguint per la diferència de gols en els enfrontaments entre dits clubs. Si no s'haguera acabat en l'igualtat, es tindrien en conte els gols anotats i encaixats durant tota la lliga pels clubs empatats a punts. El sistema és eliminatori. És dir, si en el primer método de desempat, un equip desempata i persistix l'empat entre atres dos, es tornarà a aplicar tot el sistema als clubs que seguixquen empatats, eliminant als ya desempatats. Tot açò ajuda a determinar al campeó de la lliga regular al final de l'última jornada.
L'equip que suma més punts al final del campeonat es proclama campeó de la seua categoria i, en el cas de la Primera Divisió, el primer classificat és considerat el campeó de Lliga. Ya que es tracta d'un sistema jeràrquic de lligues interconectades entre sí, els primers classificats de cada divisió tenen l'opció d'ascendir a la categoria superior per a la següent temporada, substituint als últims classificats de dita categoria, que són descendits. El número d'equips que ascendixen i descendixen varia en funció de cada categoria.
Els quatre primers classificats de la Primera Divisió accedixen a participar en la màxima competició europea de la següent temporada: la Lliga de Campeons. Els tres primers obtenen classificació directa, mentres que el quarto disputa una eliminatòria de classificació (en cas de ser eliminat en eixes eliminatòries, passaran a participar en la UEFA Europa League). Estes places són variables i depenen del coeficient UEFA d'Espanya, referent als seus equips, per a que a la Lliga de Campeons accedixquen els equips més poderosos ya que els equips espanyols o anglesos són més forts, per eixemple, que els escocesos; per això els dos primers disponen de 4 places i els escocesos solament d'1. Esta norma és per a totes les competicions europees.
El quint i sext classificat obtenen la classificació directa per a participar la següent temporada en l'Europa League, junt al campeó de la Copa del Rei. Si este està classificat entre els llocs quint i sext (classificat per a l'Europa League), l'equip que obtinga la sèptima posició també juga l'Europa League, cas que també es donarà quan els dos finalistes de la Copa del Rei s'hagueren classificat per a la Lliga de Campeons. Si només el campeó es va classificar per a la Lliga de Campeons, participarà en l'Europa League el sèptim classificat en la lliga.
Reglamentació i justícia deportiva
La justícia deportiva de la competició està gestionada pel Comité de Competició de la Lliga, organisme encarregat d'impondre sancions i dirimir els conflictes entre clubs. Els àrbits (tots espanyols) dels partits són designats, a través d'un comité de designació format per tres membres: Antonio Jesús López Nieto (exárbit malagueny internacional), Evaristo Ponts Leira (exárbit gallec de Primera Divisió) i Victoriano Sánchez Arminio (president del Comité Tècnic d'Àrbits). Un àrbit no pot dirigir un partit en el que participe un equip de la mateixa comunitat regional en la que estiga colegiat.
Història
Despuix que en 1925 es llegalisara el professionalisme en el fútbol espanyol, els principals clubs del país varen gestar el naiximent d'una lliga,[2] inspirant-se en el format anglés. El president del Arenas Club de Guecho, José María Acha, va anar l'impulsor inicial del proyecte.Se cumplen 75 años desde la primera jornada de Liga</ref>
Despuix de múltiples discrepàncies sobre els clubs que devien integrar el campeonat, finalment es va aplegar a un acort el 23 de novembre de 1928, en que s'establia una Primera Divisió formada per dèu equips i una Segona Divisió en dos grups (A i B) de dèu equips cadascun (encara que a la pràctica el grup B era l'equivalent a una tercera categoria).
La Primera Divisió va quedar integrada per tots els equips que fins hui hagueren disputat alguna final de la Copa del Rei. Això suponia un total de nou equips: sis campeons (Athletic Club, Real Madrit C. F., Real Societat de Fútbol, F. C. Barcelona, Real Unió Club i Arenas Club de Guecho) i tres subcampeons (Club Atlètic de Madrit, R. C. D. Espanyol i C. I. Europa). La dècima plaça vacant la va ocupar el Real Racing Club de Santander despuix de superar unes eliminatòries d'accés en que varen participar el Valéncia C. F., R. C. Deportiu de La Corunya, R. C. Celta de Vigo, Real Sporting de Gijón, Real Betis *Balompié, Sevilla F. C., Iberia S. C. i Real Oviedo.
El 10 de febrer de 1929 es va disputar la primera jornada del campeonat de Lliga. El primer gol de dita competició va ser marcat pel jugador del R. C. D. Espanyol Pitus Prat contra el Real Unió Club en el minut 5 de la primera jornada.
Este format de competició, en menudes modificacions, es manté encara vigent. Els canvis més significatius han segut en la cantitat d'equips que componen la competició, aixina com el número de categories. La Tercera Divisió va ser introduïda la temporada 1929/30 i per damunt d'esta, la temporada 1977/78, es va crear la Segona Divisió B.
Anys 1970
La década dels 1970, es va caracterisar pel *aperturismo progressiu que va experimentar el fútbol espanyol. Despuix de varis escàndals de *corruptelas i falsificacions per a formalisar fichages de futbolistes estrangers en l'etiqueta de oriunts, es va permetre finalment el fichage de dos estrangers per equip.
Anys 1980 i 1990
En la temporada 1984/85 la Primera i Segona Divisió varen passar a ser gestionades per la Lliga Nacional de Fútbol Professional, un organisme independent de la Real Federació Espanyola de Fútbol, encara que esta va seguir controlant el Comité de Competició de la Lliga.
En la temporada 1995/96 es va introduir un nou sistema de puntuació, en el que la victòria va passar a valdre 3 punts en lloc dels 2 tradicionals. La decisió va ser presa per la FIFA en octubre de 1994, alegant que, d'eixe modo, es produirien menys empats en haver més diferència de punts en la victòria.
Vore també
- Lliga Nacional de Fútbol Professional
- Real Federació Espanyola de Fútbol
- Copa de *SM el Rei
- Supercopa d'Espanya
Referències
Enllaços externs
- Sitio oficial de la Real Federación Española de Fútbol (RFEF)
- Sitio oficial de la Liga Nacional de Fútbol Profesional (LFP)
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Ligas de fútbol de España de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
- ↑ El Fútbol Club Andorra participa en la Segona Catalana.
- ↑ Las crónicas de la primera Liga