Resultats de la busca

Anar a la navegació Anar a la busca
  • …tersrand]] i el desenroll de [[Johannesburc]] i [[Durban]], Ciutat del Cap era la ciutat més gran de Suràfrica. …al del Disseny en l'any [[2014]] pel International Council of Societies of Industrial Design. En 2014, Ciutat del Cap va ser nomenat el millor lloc del món per
    4 kB (634 paraules) - 20:25 5 set 2023
  • …de la [[Segona Guerra Mundial]]; i més específicament, inclús en el nom ''Era de l'Imperialisme'', utilisat per la [[historiografia]], al periodo que va …la busca fora d'Europa de mercats i matèries primeres per a la [[revolució industrial]] i es va donar fins al començament de la [[Primera Guerra Mundial]], en [
    4 kB (632 paraules) - 14:41 9 abr 2024
  • …eu «enllaç més dèbil». En efecte, [[Rússia]] era un país d'escàs desenroll industrial i predominant base llauradora semifeudal. …enin]] fon electrificar Rússia (Lenin digué en una ocasió que el comunisme era «[[soviet]]s més electricitat»).
    6 kB (919 paraules) - 02:04 5 set 2023
  • [[Archiu:Empresa Industrial de Chapelaria.jpg|thumb|220px|Empresa Industrial de Capells (1914), [[São João de Madeira]], [[Portugal]].]] …ncara quan para Smith la forma "natural" i [[eficient]] de tal organisació era aquella motivada per l'interés privat -per eixemple: «És aixina que l'in
    7 kB (1075 paraules) - 16:43 28 ago 2023
  • …a nova guerra naval, en canvi [[Gran Bretanya]] mantenia la creença de que era un auxiliar dels acorassats i creuers, que seguirian seent els bucs princip …mateix error per la creença de [[Mussolini]] de que la peninsula italiana era un gran portaavions en el centre del [[mar Mediterraneu]]. Les ventages del
    8 kB (1289 paraules) - 21:09 13 jun 2022
  • …ndústria de cartonages va convertir al grup de [[Luis Suñer]] en un imperi industrial. Els seus èxits empresarials li havien fet acreedor de la Medalla d'Or al …lpepieco/19810201elpepieco_3/tes/ El País (01/02/1981): "El seqüestre de l'industrial Suñer amenaça l'estabilitat de 2.000 llocs de treball".]
    10 kB (1434 paraules) - 19:55 16 maig 2022
  • El nom primitiu de Paiporta era ''Sant Jordi'', lo qual, unit a que era lloc de cristians vells, fa supondre que la seua fundació tingué lloc dur La seua economia és actualment més industrial que agrícola, a pesar de tindre llaurada tota la superfície del terme que
    6 kB (921 paraules) - 16:49 27 oct 2023
  • …entor) se li va plantejar fer un patent de la seua creació. La desmotadora era un invent senzill, que permetia reduir el preu del [[cotó]] dràsticament …coneiximent de drets dels autors per part dels països firmants. Encara que era originalment a soles mija dotzena i exclusivament europeus (els EUA no es…
    12 kB (1841 paraules) - 09:06 15 set 2018
  • …[Capital (economia)|capital]] ha adquirit el predomini sobre la terra, que era la [[força productiva]] dominant en els modes de producció anteriors ([[e …mmascara la pressió a qué està somés este per l'existència d'un [[eixèrcit industrial de reserva]], que és com Marx denomina als desocupats que estan disposts a
    12 kB (1870 paraules) - 17:34 3 jun 2022
  • …d'estores en [[Crevillent]]. Està llínea se convertí aixina en una llínea industrial que permetia dur les mercaderies produïdes en estos municipis cap a atres …les pedanies de [[Alquerías (Múrcia)|Alquerías]], [[Los Ramos]], [[Torreagüera]] i [[Beniaján]].
    8 kB (1407 paraules) - 19:49 24 maig 2021
  • La seua població censada en l'any [[2022]] era de 9.381 habitants segons el cens del [[INE]]. …a històricament agrícola. Originàriament la major part del terme municipal era terra de secà a excepció d'una zona situada al surest de la població, re
    7 kB (985 paraules) - 17:59 28 nov 2023
  • …al]] i la [[ciutat]] més gran de [[Mèxic]]. El seu nom oficial en castellà era ''México, D.F.'' però ara es nomena només ''Ciudad de México''.<ref>{{R …eral, separant-la aixina de l'estat de Mèxic, al qual pertanyia i del qual era capital.
    8 kB (1406 paraules) - 15:09 7 dec 2022
  • …ia]] pero mentres en el temps començà a fer trucs de màgia i ilusionisme i era capaç d'entretindre a la gent en els seus jocs de mans i trucs. En l'any [[1966]] Castelló començà a bon ritme en l'aspecte industrial i Francisco Barreda fon reclamat com a expert mecànic-torner en l'empresa
    5 kB (735 paraules) - 07:39 16 feb 2023
  • …Berlanga]], [[Mario Camus]] o [[Fernando Fernán Gómez]], entre atres). Tal era el seu ritme de treball, que n'hi hagué anys en els que aparegué en fins Era germà de [[Manuel González (Los Brincos)|Manuel González]], un dels comp
    7 kB (1114 paraules) - 21:48 28 dec 2019
  • …[1925]] data un dels seus últims proyectes: L'Escola Industrial, de la que era professor d'Estereotomia, pero que no es va construir fins a més tart, pat * Proyecte per a l'Escola Industrial.
    9 kB (1391 paraules) - 07:15 29 abr 2024
  • …= Geografía|capítulo = Patraix}}</ref> La seua població en l'any [[2009]] era de 25.781 habitants.<ref>{{cita web|url=http://www.ayto-valencia.es/ayuntam …ms a les grans ciutats en fase d'expansió, tant per a us residencial com a industrial. Actualment Patraix és un barri plenament integrat en l'entramat urbà de
    5 kB (819 paraules) - 21:47 29 nov 2021
  • …de l'any 1872. Era una persona molt estudiosa i vocacionalment escritora. Era fill d'agricultors modests del barri de Tosquella de la ciutat de Castelló …n fundà el semanari lliterari ''El Ruiseñor'' i posteriorment la ''Revista Industrial y Mercantil''. Colaborà en el diari ''La Verdad'' de la mateixa ciutat, de
    7 kB (1075 paraules) - 15:33 21 maig 2024
  • …sector. Les principals inversions industrials es concentren en el Polígon Industrial de Catarroja. Gran part de l'activitat empresarial prové d'empreses valenc Hi ha un fort teixit empresarial en el seu polígon industrial, a on es troben importants empreses, com per eixemple [[Pescanova]].
    8 kB (1211 paraules) - 18:00 9 set 2023
  • …xpansió urbana, servint com a zones residencials (totes elles), d'expansió industrial (Sant Vicent) o especialisades cap al turisme (Campello). Fortament urbanis …ó]] i Busot i Aigües en la [[Marina Baixa]]). Excepte [[Xixona]], població industrial que és d'ells el major núcleu urbà, els atres núcleus de població són
    9 kB (1458 paraules) - 01:36 5 set 2023
  • …odo en el que ha doblat la seua població. La ciutat és un important centre industrial, a on destaquen els productes textils, metalúrgics, alimentaris, com el vi …el [[sigle VIII]]. Durant l'[[Edat Mija]], la veïna ciutat de [[Magalona]] era la ciutat principal de la zona, pero els freqüents atacs pirates favoriren
    9 kB (1396 paraules) - 14:18 21 ago 2023

Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).