Y
La Y, y en minúscula, és la vigèsima quinta lletra de l'alfabet valencià, i vigèsima de les consonants. El seu nom és i grega.
Antigament abans de la lletra el podia representar el sò que hui es representa en el dígraf ell, algunes paraules en este dígraf arcaic poden trobar-se hui en dia en el diccionari de la RACV, com per eixemple batayla [1] (hui batalla) o coyl [2] (hui coll).
FonèticaEditar
En valencià s'usa per representar el dígraf eny que representa un sò nassal palatal, i per a representar el sò palatal aproximant en paraules com yo, proyecte o yayo.
OrtografiaEditar
S'escriu i gregaEditar
- En posició inicial de paraula davant de vocal: yuxtapondre.
- Entre vocals: epopeya.
- En el dígraf eny per a representar el sò de [ɲ]: pinya, puny.
- Davant de -ecc-, -ect- en les paraules com trayecte, proyecte i derivats.
- En final de paraula en els pobles i llinages que la tenen per tradició: Alcoy, Montroy, Llombay, Gay.
Vore tambéEditar
ReferènciesEditar
Enllaços externsEditar
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Y.