Where We At
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
"Where We At" Black Women Artists, Inc. (WWA) va ser un colectiu de dònes negres artistes afiliades al Black Arts Movement o Moviment de l'art negre (BAM)[1] dels anys xixanta i setanta del XX en Estats Units. Varen formar part d'ell artistes com Dindga McCannon, Kay Brown, Faith Ringgold, Carol Blank, Jerri Crooks, Charlotte Kâ (Richardson) o Gylbert Coker.
WWA es va formar en la primavera de 1971, a raïl d'una exposició del mateix nom organisada per 14 dònes artistes negres en la Galeria Acts of Art del Greenwich Village de Nova York. Temes com l'unitat de la comunitat negra, les relacions entre hòmens i dònes negres, les condicions socials contemporànees i les tradicions africanes varen ser fonamentals per al treball de les artistes de la WWA. El grup tenia l'intenció de provocar el empoderamiento de les dònes afroamericanes, proporcionant-els un mig per a autorrepresentarse, aixina com explorar la sensibilitat i estètica de les dònes negres. De la mateixa manera que AfriCobra, un grup del BAM en sèu en Chicago, la WWA va participar activament en el foment de l'art dins de la comunitat afroamericana i en l'us d'este com una ferramenta de consciència i lliberació. Ademés d'exposicions, el colectiu va organisar tallers en escoles, hospitals, presons i centres culturals aixina com classes d'art per a jóvens en les seues comunitats.[2]
Context
En la década de 1960, a raïl del Moviment pels drets civils en Estats Units i el citat BAM, l'art afroamericà havia començat a captar certa atenció en el món de l'art convencional. No obstant, moltes dònes artistes negres es varen sentir descuidades pel BAM dominat per hòmens, pel feminisme en gran part blanc i també pel món de l'art hegemònic. Si be vàries artistes com Elizabeth Catlett, Faith Ringgold, Inge Hardison, Lois Mailou Jones o Betye Saar varen obtindre reconeiximent a nivell nacional, la majoria de les artistes negres que treballaven en aquell moment en Nova York varen tindre séries dificultats per a expondre en galeries i museus. Tant l'exposició inicial Where We At: Black Women Artists com el colectiu del mateix nom varen ser creats per a atallar este problema.[3]
L'exposició 'Where We At: Black Women Artists'
Celebrada en la primavera de 1971, va anar potser la primera mostra d'artistes negres de l'història.[4] La WWA va tindre lloc en la Galeria Acts of Art (1969–74) propietat de Nigel Jackson i ubicada en el carrer Charres en West Village.[5]
Kay Brown, una de les artistes impulsores i autora d'un dels pocs reportes sobre l'història de WWA, formava part del Weusi Artist Collective, afiliat al BAM i els artistes del qual havien fundat recentment la Galeria Nyuma Ya Sanaa ("casa d'art" en swahili), que més vesprada varen cridar Acadèmia d'Art Weusi, en Harlem. En ells Brown va desenrollar la seua pintura i va deprendre l'ofici del gravat en relleu i també el del collage. Va ser partícip, ademés, del desenroll d'una "estètica negra" i influenciada per esta busca va començar a desenrollar una filosofia basada en les tradicions africanes.[6]
Encara que Weusi havia contat anteriorment en algunes dònes negres, inclosa l'artista textil Dindga McCannon, quan Brown es va unir ella era l'única dòna en lo que en freqüència es denominava "germandat" de 14 hòmens. En este context, va sentir la necessitat d'una "afirmació" de les dònes artistes negres. Aixina, en 1971 junt en Dindga McCannon i Faith Ringgold, varen començar a pensar en una gran exposició de dònes artistes negres. Com a resposta a lo que comunament es va denominar en el grup com el "fiasco de Whitney" (la primera gran exposició d'art negre del Museu Whitney d'Art Nortamericà, molt controvertida en la comunitat negra per considerar-la sensacionalista i explotadora i no un reconeiximent sincer del talent dels artistes), l'artiste Nigel Jackson havia obert la Galeria de Acts of Art per a expondre les obres d'artistes negres. Quan Brown i les seues companyeres varen presentar a Jackson la proposta d'una exposició de 14 dònes va acceptar presentar-la.
"Where We At: Black Women Artists" va ser finançada per quatre institucions: Brooklyn Educational and Cultural Alliance, New York State Council on the Arts, Presbyterian Church Committee for the Self Development of People i America the Beautiful Foundation. Segons ha contat Brown, el títul emfatisava els llaços de les artistes en la comunitat de base i aludia a una "terrenalidad" que envolia l'exposició, com demostra el fet de que el dia de l'inauguració les artistes varen cuinar per al públic.[3]
Les crítiques positives que va rebre la mostra podrien haver motivat la decisió de les artistes de formar un colectiu en el mateix nom: "Where We At" Black Women Artists, Inc. (WWA) en els seus propis estatuts i Kay Brown com a presidenta i directora eixecutiva. El colectiu va assumir la responsabilitat de buscar espais per a les exposicions de la WWA.[3]
Referències
- ↑ «Black Art Movement i l'afirmació de l'orgull negre» (en és). The Lighting Mind. Consultat el 4 de juny de 2020.
- ↑ Cornell's “Blackness in Color” Conference Website.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Brown, Kay. “The Emergence of Black Women Artists: The 1970s, New York.” International Review of African American Art. Vol. 15, no. 1, 1998 (45-52).
- ↑ Farrington, Lisa (2011). Creating Their Own Image: The History of African-American Women Artists., https://books.google.com/books?id=I7TS6bFWCbUC&lpg=PA168&dq=Where%20We%20At%2C%20Black%20Women%20Artists&pg=PP4#v=onepage&q&f=false:+Oxford University Press, pp. 145, 150, 168. ISBN 0199767602.
- ↑ Jones (2011). EyeMinded, https://books.google.com/books/about/EyeMinded.html?id=IPaFCHEz8-cC:+Duke University Press, pp. 417. ISBN 978-0-8223-4861-0.
- ↑ Brown, Kay. “The Emergence of Black Women Artists: The 1970s, New York.” International Review of African American Art. Vol. 15, no. 1, 1998 (45-52).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Where We At» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.