Vicent Castell
Vicent Castell Doménech | |||
---|---|---|---|
Autorretrat | |||
Nacionalitat: | Espanyola | ||
Ocupació: | Pintor i artiste gràfic | ||
Naiximent: | 1871 | ||
Lloc de naiximent: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Defunció: | 1934 | ||
Lloc de defunció: | Castelló, Regne de Valéncia, Espanya |
Vicent Castell Doménech (Castelló de la Plana, 5 de maig de 1871 - † 18 de giner de 1934) fon un pintor i artiste gràfic valencià catalogat dins del moviment del costumisme del sigle XIX, un dels més influents en la posterior pintura castellonenca.
BiografiaEditar
Foren els seus pares Vicente Castell Martín i Teresa Doménech Peña la casa dels quals estava situada en la plaça de Clavé junt al Raval de Sant Félix, barri d'agricultors de la ciutat de Castelló.
Va rebre les primeres ensenyances en l'Escola del Real. Descobertes les condicions innates d'artista per Francisco Avinent "El Pipa", es va traslladar més tart al taller del pintor decorador Francisco Calduch Quico de Ros.
Els seus dots li varen portar a l'acadèmia del professor de dibuix Eduardo Laforet, pintor costumiste-historiciste. En la seua acadèmia va poder Castell relacionar-se en Ramiro de Leza, Francisco Pérez Olmos, qui va decorar els frescos del Teatre Principal de Castelló, Joan Batiste Carbó Rovira i Bernardo Mundina Milallave. Va ser Pérez Olmos qui li va ajudar a matricular-se en la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, en Valéncia, cursos 1891 i 1892-1893. Vixqué en una andana del barri del Carmen i allí va deprendre i va treballar per a la seua subsistència.
Els seus treballs de classe i presos del natural apleguen a mans del llavors president de la Diputació de Castelló, Victorino Fabra Gil, qui contant en l'anuència d'atres diputats com Ruiz Vila li otorga dos beques anuals. També va ser el seu mecenes l'hoteler Gaspar Cazador, propietari de l'hotel Espanya. Va descobrir en Valéncia el lluminisme de Sorolla i la pintura poètica de Pinazo.
Fon de nou becat i va cursar estudis en la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona en 1898. I en 1899 es va matricular en la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando de Madrit. Allí va conéixer el Museu del Prado i els grans mestres. Va viajar a Roma i París. Mentrestant cultivava la seua faceta de retratista de personalitats.
El 21 d'octubre de 1901 va contraure matrimoni en la Basílica del Lledó en Dolores Soliva Calduch. Varen tindre tres fills.
Va establir la seua vivenda en l'Avinguda del Rei En Jaume de Castelló i la seua acadèmia en el carrer Sant Vicent i posteriorment en la de Cervantes. D'ella varen eixir la pràctica totalitat dels artistes castellonencs posteriors, com Joan Batiste Porcar i Rafael Sanchis Yago.
En 1923 és nomenat regidor de l'Ajuntament sent l'alcalde Ruiz Cazador. En 1928 és nomenat director de l'Escola d'Arts i Oficis de Castelló.
Fallix el 18 de giner de l'any 1934 en la ciutat de Castelló.
El seu net, Vicent Castell Alonso, també ha segut un excelent pintor.
ReconeiximentsEditar
- En la ciutat de Castelló de la Plana, dos centres d'ensenyança porten el seu nom, un colege nomenat Colege Pintor Castell i un institut, el IES Vicente Castell i Doménech en el qual es pot estudiar la F.P. de Químiques de la província de Castelló.
- L'Ajuntament de Castelló li va dedicar un carrer, del Pintor Castell, paralel a la Ronda Magdalena, que s'inicia a l'esquena del Mercat de Sant Antoni i acaba en la plaça del Notari Mas.
Vore tambéEditar
ReferènciesEditar
- Manuel Muñoz Ibáñez (1981). La pintura contemporánea del País Valenciano (1900-1980). Valéncia, España: Editorial Prometeo. p. 391. ISBN: 84-7199-151-9.
BibliografiaEditar
- Catálogo de mano de la exposición antológica de 1992, Centro de Exposiciones Caja Castellón, prologada por Antonio Gascó
- Gascó Sidro, Antonio J. El pintor Castell, 1871-1934. Publicaciones del Exmo. Ayto. de Castellón
- Gascó Sidro, Antonio J. Pintores de castellón. Del Neoclasicismo al Arte Contemporáneo. Editorial Prensa Valenciana, 1996
Enllaços externsEditar
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vicent Castell.