Vegafobia és l'aversió cap a persones vegetarianes i veganas.[1][2][3][4][5][6] No va ser fins al XXI en que els térmens "vegafobia" i "vegefobia"[1][2][3] varen aparéixer per a definir el fenomen dins del camp de la sociologia.[4][5][6] En 2007, una enquesta celebrada en el Regne Unit baix el títul de "Vegafobia: discurs desproporcionado sobre el veganisme en els diaris britànics de tirada nacional" va examinar 397 artículs que incloïen les paraules "vegano", "veganos" i "veganisme". Els investigadors varen concloure que un 74,3 % dels artículs es classificaven com "negatius", un 20,2% "neutrals" i solament un 5,5% "positius". Per orde de major a menor freqüència, els artículs negatius reunien les següents característiques: ridiculizaació del veganisme, caracterisació del veganisme com ascetisme, afirmació de que mantindre el veganisme és difícil o impossible, descripció del veganisme com una moda, calificació de sentimentals als veganos i definició dels veganos com a hostils.

Laura Wright sosté que tant els mijos de comunicació com el discurs prevalente freqüentment descriuen la dieta vegana[7] de forma errònea i destaca situacions en les que redaccions de distints mijos senyalen "una dieta vegana" com a causa de la mort en chiquets, en lloc de referir-se al desmirament com la causa real.[7] Christophe Traïni sosté, no obstant, que certs activistes veganos es presenten "com a membres d'una minoria oprimida que es rebela contra la vegafobia".[8]


Tant l'aplicació del terme "vegafobia" com el grau en que pot comparar-se en atres formes de discriminació continuen generant controvèrsia.[6] Sophie Wilkinson va declarar a la revista Grazia que "la discriminació es definix per ser tractat de forma distinta per lo que s'és, no per lo que s'elegix ser" i també va objectar que, a diferència del sexisme, el racisme i l'homofòbia, entre unes atres, la discriminació contra veganos no sol sobrepassar el nivell de microagresió.[9]

Durant la conferència International Animal Rights Conference de 2013, l'actriu i productora Jola Cora va tractar el tema en la presentació titulada "Vegafobia, ¿qué és?".[2]

Una enquesta portada a terme entre veganos britànics i nortamericans en 2018 per part de l'aplicació de pèrdua de pes Lifesum va revelar que huit de cada dèu enquestats havien experimentat algun tipo de prejuí antivegano.[6]En 2024 es va publicar un preprint com a resultat d'investigació d'un Seminari Internacional sobre discurs d'odi analisant 1.173 notícies sobre veganisme en mijos digitals d'Espanya publicades en 2023, concloent que es donava vegafobia en un 22,76% de les notícies analisades.[10]

Bibliografia

  • (2012) Restiamo animali (en italià), Terre vaig donar mezzo. ISBN 978-88-6189-224-8.
  • Charles Patterson (2003). Un'eterna Treblinka. Il massacro degli animali i l'Olocausto (en it), Editori Riuniti. ISBN 978-8835953241.
  • Horta, Oscar (2018). "Discrimination against vegans". Res Publica 24 (3): 359-73. doi:10.1007%2Fs11158-017-9356-3.
  • (2008) El sopar vaig donar Pitagora. Storia del vegetarianisme dall'antica Grècia a Internet (en it), Carocci editore. ISBN 978-88-430-4574-7.
  • (2011) Vegafobia: discorsi dispregiativi sul veganisme nei giornali nazionali britannici (en it).
  • L'exploitation animale est unix question de société (en fr).
  • Vegephobia is Speciesism (en en).

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Cole, Matthew; Morgan, Karen(1 de març de 2011).«Vegaphobia: derogatory discourses of veganism and the reproduction of speciesism in UK national newspapers».The British Journal of Sociology.62(1): 134–153.doi:10.1111/j.1468-4446.2010.01348.x.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Vegephobia, what is it? Why is it important to fight it? (Jola Cora) [IARC2013]». ar-conference.org.
  3. ↑ 3,0 3,1 Griffin, Nathan Stephens (20 de juliol de 2017). Understanding Veganism: Biography and Identity (en en), Springer, pp. 24, 47, 120. ISBN 9783319521022.
  4. ↑ 4,0 4,1 Jones, R. C: (2016) Veganisms. In Castricano, J. & Simonsen, R. R. Critical Perspectives on Veganism. Palgrave Macmillan. p. 25
  5. ↑ 5,0 5,1 Khara, Tani. «Why do vegans have such bad reputations?», Australian Broadcasting Corporation, 7 de novembre de 2018. Consultat el 20 de juliol de 2019.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Krishnan, Manisha (26 de novembre de 2018). «There's a Term For Hating On Vegans And It's Vegaphobia». Vice Mija. Consultat el 20 de juliol de 2019.
  7. ↑ 7,0 7,1 Wright, Laura, 1970- ([2015]). The vegan studies project : food, animals, and gender in the age of terror, University of Geòrgia Press, p. 89–. OCLC 920013340. ISBN 978-0-8203-4854-4. Consultat el 11 de juny de 2020.
  8. ↑ Traïni, Christophe; Throssell, Katharine(2012).«Between disgust and moral indignation».Revue Française de Science Politique.doi:10.3917/rfsp.624.0559.Consultat el 12 de juliol de 2020.
  9. ↑ Wilkinson, Sophie (3 de decembre de 2018). «No, Vegan-Based Discrimination Is Nonsense». Grazia. Consultat el 12 de juny de 2020.
  10. ↑ Lázaro-Rodríguez, Pedro; Aguilar-Soto, María(2024).«La vegafobia com a discurs d'odi cap al veganisme: anàlisis en notícies de mijos digitals d'Espanya i del seu efecte d'amplificament en Facebook».OSF Preprints.doi:10.31219/osf.io/wbc9a.Consultat el 16/02/2025.