Vanuatu
Ripablik blong Vanuatu Republic of Vanuatu République du Vanuatu República de Vanuatu | ||||
| ||||
Capital: | Port Vila | |||
Ciutat més poblada: | ||||
Forma de Govern: | ||||
President: | ||||
Llengües: | ||||
Ubicació: | ||||
Altitut: | ||||
Superfície: | 12.189 | |||
Població: | 215.446 | |||
Densitat: | 17,68 | |||
Gentilici: | ||||
Moneda: | Vatu (VUV )
| |||
Prefix Telefònic: | 678 | |||
Us Horari: | ||||
Domini de Internet: | .vu | |||
Membre de: |
Vanuatu [1] (abans Noves Hèbrides) és una república pluri-insular del Pacífic Sur. L'archipèlec que el constituïx està situat uns 1.750 km a l'est d'Austràlia, al nordest de Nova Caledònia, a l'oest de Fiji i al sur de les illes Salomó. La seua capital és Port Vila.
HistòriaEditar
Vanuatu fon habitat pel poble melanesio durant mils d'anys. L'archipèlec va ser descobert per una expedició liderada per Pedro Fernández de Quirós, qui va partir del port del Callao en el Virregnat del Perú, en l'any 1606. Atres europeus varen començar a assentar-se en la zona a finals del sigle XVIII. En la década de 1880 França i Regne Unit varen reclamar regions de l'archipèlec, i en l'any 1906 varen acordar la creació d'un marc per a gestionar en comú les Noves Hébrides, a través d'un condomini anglo-francés. Durant la década de 1970 va sorgir un moviment independentiste, i en l'any 1980 es va fundar la República de Vanuatu. Cal destacar que Vanuatu és l'únic país d'Oceania que té el francés com a idioma oficial (fòra dels territoris francesos com Nueva Caledonia).
EconomiaEditar
L'economia està basada principalment en l'agricultura de subsistència o a chicoteta escala, que proveïx al 65 % de la població. La peixca, servicis financers de banca estrangera, el registre de naus de marina mercant, la venda de llicències internacionals de peixca (Vanuatu és membre de varis comités regionals de peixca) i el turisme (en 50.000 visitants en l'any 1997), les llicències bancàries off-shore i la formació de companyies internacionals són atres fonts d'economia, aixina com emissió de sagells postals, principalment destinat al coleccionisme internacional. En Port Vila es troba el Banc de la Reserva i el Registre de la Propietat. No s'han descobert minerals valiosos en Vanuatu, ni depòsits de petròleu. Un chicotet sector industrial abastix al mercat local. Els imposts procedixen principalment de les importacions de productes i de l'IVA (VAT), ya que Vanuatu no aplica un impost sobre la renda, sent considerat un de tants paraisos fiscals.
ReferènciesEditar
BibliografiaEditar
- CIA. «Vanuatu - Geografía - Libro Mundial de Hechos»
- John Edward Terrell, Prehistory in the Pacific Islands: A Study of Variation in Language, Customs, and Human Biology, Cambridge University Press, 1986
Enllaços externsEditar
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vanuatu.
Austràlia • Fiji • Kiribati • Illes Marshall • Micronèsia • Nauru • Illes Salomó
Nova Zelanda • Palau • Papua Nova Guinea • Samoa • Tonga • Tuvalu • Vanuatu | |
Dependències: Illes Cook • Guam • Hawai • Illes Marianes del Nort • Niue • Norfolk • Nova Caledònia • Papua Occidental • Illa de Pasqua • Illes Perifèriques Menors dels EUA • Illes Pitcairn • Polinèsia Francesa • Samoa Nortamericana • Tokelau • Wallis i Futuna |