Els Texts en bambú de Guodian (chinenc: 郭店) són texts escrits sobre tablillas de bambú descoberts en octubre de 1993 en excavar una antiga tomba en el centre de China.

Vista parcial dels texts de Guodian (en descripció i explicació lateral en blanc) en el Museu Provincial de Hubei.

Troballa

La tomba està ubicada en el llogaret de Guodian, municipalitat de Jingmen, província d'Hubei. A nou quilómetros es troba Jinan (Ying), antiga capital de l'Estat de Chu. L'ubicació és un antic cementeri de Ying.

La primera tomba que va ser excavada va resultar ser un descobriment d'enorme importància en el camp dels estudis taoístas. Els arqueòlecs varen trobar entre els objectes habituals una gran cantitat de texts escrits sobre tablillas de bambú, entre ells una còpia del ___protected_title_1___. Ya que la tomba va ser sagellada provablement a finals de el IV, aquella còpia del librito de Lao-Tse era la més antiga de les conegudes fins a la data.[1]

Segons arqueòlecs i historiadors la persona enterrada semblava ser un noble de ranc inferior i gran erudició, tenint en conte la gran cantitat de texts filosòfics trobats. Quinze texts més, ademés del Lao zi. Setcentes trenta tablillas escrites en bambú, setenta y uno del Lao zi, el restant són texts confucianos.[2]

Lao zi de Guodian

Les setenta y uno tablillas del Lao zi de Guodian solament arrepleguen parcialment el Lao zi ya conegut. Dels 81 capítuls d'este últim, s'arrepleguen 31, sent 16 els que es troben complets. No obstant, esta circumstància ha generat dos postures divergents i irresolubles entre els investigadors:[3]

  • Uns sostenen que els capítuls que falten s'han perdut.
  • Uns atres, que realment nos trobaríem davant un text complet, el més antic fins al moment i el millor i més fidel reflex del pensament primigeni de la filosofia taoísta. Els Texts de Mawangdui i les versions posteriors inclourien realment extenses adició a un Text primitiu, el Lao zi de Guodian pròpiament dit.

Les tablillas varen ser trobades agrupades en tres fas, distints en llongitut i tipo d'escritura. L'obra estaria aixina ben diferenciada en tres parts, sense títul, denominant-se convencionalment en occident A, B i C.[4]

El Gran Un

La segona mitat del llibre C és un text taoísta sense títul totalment desconegut (és aixina denominat perque comença en la frase "El Gran Un va engendrar l'aigua"), majoritàriament considerat com a part del primigeni Lao zi.[5]

Vore també

Referències

  1. ↑ Lao Tse (2006). «Introducció», Tao Et Ching. Els llibres del Tao, Edició i traducció del chinenc d'Iñaki Preciós Idoeta, Tercera edició, Madrit: Editorial Trotta, pp. 19. ISBN 9788481648355. Consultat el 21 d'agost de 2012.
  2. ↑ Ibíd. 19-20.
  3. ↑ Ibíd. 20.
  4. ↑ Ibíd. 20-21.
  5. ↑ Ibíd. 36.


Referències