Tesor de Berthouville
Tesor de Berthouville és la denominació historiográfica d'un tesor descobert casualment el 21 de març de 1830 per Prosper Taurin, un llauro de la localitat francesa de Berthouville (Normandia).[1]
Consta d'un centenar de peces d'argent, algunes de les quals es consideren obres mestres de la toréutica romana. Vàries d'elles tenen inscripcions votivas per les que un tal Quint Domicio Tuto les dedica al deu Mercurio, i poden datar-se a mitan de el I Atres donants nomenats són Properto Secunde, Lucia Lupula, Merio Caneto Epático o el lliberte Elio Eutychus.
Formarien part de l'aixovar d'un temple gal-romà de la zona dels lexovios consagrat a Mercurio Canetonensis, un dels principals deus de la Gàlia romana; que va ser amagat a finals de el II o començos de el III, sense dubte per a protegir-ho del saqueig durant les invasions bàrbares. Es va excavar a partir de 1896 per Octave Join-Lambert[2] un jaciment arqueològic en dos temples, un teatre i muralles.[3]
Comprada en l'época del seu descobriment per 15.000 francs, la colecció va passar a formar part del Cabinet dones Médailles (Departament de Monedes, Medalles i Antiguetats)[4] de la Biblioteca Nacional de França en París.[5] Recentment, es va traslladar a la Vila Malibú de la fundació Paul Getty per a la seua restauració i estudi, com a part d'un proyecte colaboratiu; exponent-se en ella temporalment des de 2014.[6]
-
Ónfale dormida sobre la pell del lleó de Nemea.
-
La cridada "copa dels centauros".
-
Poseidón i atres deus ístmicos en una gerra d'argent.
-
Estatuilla de Mercurio en argent.
-
Pla dels "temples i teatre de Berthouville", per Camille de la Croix,[7] 1897.
.JPG){kind=link}
Vore també
editarNotes
editar- ↑ Segons Auguste Li Prévost -Auguste Li Prévost-, que havia naixcut en la localitat propenca de Bernay (Eure). Prévost, Mémoire sur la collection de vases antiques trouvée en 1830 à Berthouville (arr. de Bernay), Cauen, 1832:6); Archives relative to the acquisition of the Berthouville Treasure, B.N. 8 AMC 35 (1830) [1] archivat en Wayback Machine..
- ↑ École dones chartes, font citada en Octave Join-Lambert
- ↑ Mémoires de la Société nationale dones antiquaires de France 6th séries, vol. 8 (1897:228-32). En esta font s'utilisa la denominació toponímica del llogaret de Villeret.
- ↑ Web oficial, font citada en Cabinet de Médailles i en fr:Département dones Monnaies, Médailles et Antiques de la Bibliothèque nationale de France
- ↑ Ernest Babelon -fr:Ernest Babelon- (director del Département dones monnaies, médailles et antiques, BNF), Li trésor d'argenterie de Bertouville près de Bernay (Eure) vaig conservar au Département de médailles et antiques de la Bibliothèque nationale, Paris 1916; Ruth E. Leader-Newby, Silver and Society in Clapix Antiquity: Functions and Meanings of Silver Plate (Ashgate) 2004; D.E. Strong, Greek and Roman Gold and Silver Plate (London 1968)
- ↑ Eduardo P. Sanchez and Susan Lansing Maish, "Welcoming the Berthouville Treasure to the Getty Vila", The Iris: Views from the Getty, October 18, 2011
- ↑ BNF, font citada en Camille de la Croix
- ↑ Burnand, font citada en en:Gall-Roman religió
Bibliografia
editar- Ernest Babelon, Li Trésor d'argenterie de Berthouville près de Bernay, Paris, 1916.
- Elisabeth Deniaux, «Els dédicants du trésor du sanctuaire de Berthouville (vaig citar dones ___protected_title_0___)», dans M.Dondin-Payre et M.-Th. Raepsaet-Charlier éd., Sanctuaires, pratiques cultuelles et territoires civiques de l'Occident romain, Bruxelles, 2006.
- Jon van de Grift, «Tears and Revel: The Allegory of the Berthouville Centaur Scyphi», American Journal of Archaeology, vol. 88, n.º 3 (juillet 1984).
- Patrice Lajoye «analyse sociale dones donateurs du trésor de Berthouville (Eure)», dans R. Häussler dir., Romanisation et épigraphie. Etudes interdisciplinaires sur l’acculturation et l’identité dans l’empire romain, Montagnac, 2008.
- Karl Lehmann-Hartleben, «Two Roman Silver Jugs», American Journal of Archaeology, vol. 42, n.º 1 (janvier-mars 1938).
- Auguste Li Prévost, Mémoire sur la collection de vases antiques trouvée en 1830 à Berthouville (arr. de Bernay), Cauen, 1832.
- Charles Waldstein, «A Hermes in Ephesian Silver Work on a Patera from Bernay in France», The Journal of Hellenic Studies, vol. 3, (1882).
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tesoro de Berthouville» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.