Un terrat marí, terrat coster,[1] o plaja elevada,[2] és un accident geogràfic que consistix en una plataforma que ha segut exposta com a resultat de la combinació de dos fenomens: variacions del nivell de la mar i canvis tectònics d'alçament i subsidència a lo llarc de la costa.

Terrats marins en Vágar, illes Feroe

La seua morfologia es pot representar com una estreta franja costera suaument inclinada cap a la mar i coberta, la majoria de les voltes, per depòsits marins (típicament rovina, arena, gravilla) o eòlics.

Génesis

 
Seqüència típica de terrats marins erosionales.
1) tallat de baixamar/rampa en deposició, 2) plataforma d'abrasió moderna, 3) socave/vora interior, àngul de la llínea de costa moderna, 4) penya-segat marí modern, 5) plataforma conformada per les ones/plataforma d'abrasió antiga, 6) paleo-àngul de llínea costera, 7) paleo-penya-segat marí, 8) depòsits cobrint els terrats/depòsits marins, coluvión, 9) palmito aluvial, 10) penya-segat marí cobert i decaigut i plataforma costera, 11) nivell I del paleo-mar, 12) nivell II del paleo-mar. - segons varis autors[3][4][5][6]
 
Plataforma d'abrasió.

Estos accidents geogràfics són producte de l'acció erosiva de la mar, la qual va desgastant la costa fins a formar una plataforma d'abrasió. En baixar el nivell de la mar o elevar-se el continent, la plataforma d'abrasió queda exposta donant orige a un nou terrat marí. Este procés es desenrolla durant mils d'anys provocant comunament canvis bruscs de pendent els quals s'observen com a geometria escalonades.

Els terrats marins són vestigis de les oscilacions de nivell de la mar en l'época del Quaternari, quan es varen desenrollar en el planeta les glaciacions i ínterglaciacions les quals feyen pujar i baixar el nivell de el mar.

Les característiques geomètriques, la presència de sediment associats i la seua conservació, depenen d'una série de característiques geogràfiques i de paràmetros oceanogràfics tant locals com a globals, ademés del grau de resistència i composició de l'estructura geològica.

Els terrats marins apareixen en freqüència en regions d'activitat tectónica. Generalment solament uns pocs terrats es desenrollen en cada àrea, encara que en alguns llocs són numeroses.

Els terrats costers amplis, preserven un registre de l'interacció entre la terra i la mar, el qual resulta de canvis en el nivell de la mar i de l'exhumació o subsidència de la terra. La principal tasca en l'estudi tectònic de regions costeres és separar estos dos efectes.

Registre i implicacions

El registre dels canvis de la llínea de costa mostra els distints nivelles de la mar relatiu a la superfície terrestre. Estos inclouen canvis de dos tipos: l'eustático, els quals són els que reflectixen els canvis reals del volum d'aigua en els oceans; i els canvis aparents del nivell de la mar, els que fan referència a variacions verticals de la superfície terrestre.

El canvi relatiu en el nivell de la mar es pot calcular de dos maneres equivalents:

  • Canvi relatiu en el nivell de la mar = canvie en el nivell eustático + canvi aparent en el nivell de la mar;
  • Canvi relatiu en el nivell de la mar = canvie en el nivell eustático - canvi per desplaçament vertical real de la terra.

En principi, una llínea de costa pot preservar un registre d'un alçament relatiu o una baixa relativa del nivell de la mar, el qual comunament resulta d'una constant subsidiència o exhumació sobre els quals estan superimpuestas fluctuacions en el nivell eustático.


Referències

  1. ↑ Quezada et al., 2007, p. 81.
  2. ↑ Plantilla:Cita diccionari
  3. ↑ Goy, J.L.; Macharé, J.; Ortlieb, L.; Zazo, C.(1992).«Quaternary shorelines in Southern Peru: a Record of Global Siga-level Fluctuations and Tectonic Uplift in Chala Bay».Quaternary International.15/16: 9-112.(en anglés)
  4. ↑ Pinter, N. (1996). «Coastal Terraces, Sealevel, and Active Tectonics' (educational exercise)», Exercises in Active Tectonics: An Introduction to Earthquakes and Tectonic Geomorphology (en anglés), Upper Saddle River, Nova Jersey: Prentice Hall. Consultat el 18 d'agost de 2012.
  5. ↑ Rosenbloom, N.A.; Anderson, R.S.(1994).«Hillslope and channel evolution in a marine terraced landscape, Santa Creu, Califòrnia».Journal of Geophysical Research.99(B7): 14 013-14 029.doi:10.1029/94JB00048.(en anglés)
  6. ↑ Strahler, A.H.; Strahler, A.N. (2005). Physische Geographie (en anglés), Stuttgart: Ulmer, p. 686.